El músic, un ofici de festa

«Dient que ja veuen vms com som prop de la diada de sant Pere y com sia la festa major de esta vila per so miren vms si se llogaran músics.»
(Actes del Consell, 2 de juny de 1613)

El músic és un component indispensable per a la celebració de la festa. Sense la música que acompanya el ball de plaça o de saló, les figures i les danses del seguici, el cant a l’església, sense la sonoritat que aporta solemnitat a moments claus de la celebració, que segueix el rastre de les autoritats en els seus desplaçaments rituals…  no hi ha festa major. Ni tampoc carnaval, ni fira, ni professó de Divendres Sant. La música és una necessitat per a la festa. És la festa, perquè amb la música es basteix el temps festiu, el paisatge sonor excepcional que caracteritza la festa De fet, sabem de la celebració de moltes festes, en un passat més o menys llunyà, per les peticions al Consell de la vila perquè contracti músics per a la festa. El músic és un ofici, un professional de la festa, ara i fa set-cents anys.

«E més fonch proposat per dits senyors iurats dient si se auran músics pera Corpus i St Pere, per so miren lo faedor. Fonc determinat que sis troben músics per al dia de Corpus i  St Pere, que sen lloguen.» (1618)

Les referències a la documentació són molt nombroses. Des de temps medievals i fins al segle XVII,  es parla de «joglars», i, entrat el 1600, de «menestrils», de músics per al carrer i per a l’església. Tenir joglars, matar bous i cremar pólvora són despeses habituals per Sant Pere.

Al segle XVIII, els músics apareixen consignats amb regularitat als consells d’oficis –sessions de l’Ajuntament en què es relacionen els diferents càrrecs i treballs a càrrec del municipi–, amb les seves funcions especificades. Les actes municipals incorporen els convenis que regulen les diverses formacions musicals que intervenen a festa i que paga la vila. Així, hi trobem que per a l’acompanyament dels gegants i la mulassa un músic toca el flabiol i el tamborí. Les formacions, a càrrec de la vila, comunes a l’època són:

– La cobla de Ministrers o Ministrils. És una formació de vent, ben present ja al segle XVII: «per la despesa dels manestrills del dia de St Pere y los aplegadors» (1627), «si·s tindrà menestrills per las festes de Nadal, per so miren lo faedor. Fonch determinat per lo Onrrat Consell que·s tinga músichs a la iglesia i aconpanyament com se acostume» (1653), «Fonch determinat per lo Onrrat Consell que·s tinga menestrils los tres dias a la iglésia y a la plassa com és costum» (1661), entre molts altres exemples.


Tarota

No tenim una relació d’instrumentistes a Reus, però un document de la veïna població de la Selva del Camp, del 1623, anota «tots los instruments que son á menester per una cobla de menestrils, so és, sacabutxo, thenor, contral y tiple, y un joch de flautes y cornamussa y tamborino y flauta».

Els ministrers acompanyen el Consell quan surt en corporació en les festes assenyalades: Reis, Sant Sebastià, Carnestoltes, Corpus, Sant Pere, Sant Jaume, Nadal, entre altres, i fan ball al Mercadal, tocant des del balcó de la Casa de la Vila, per Sant Sebastià, els tres dies de Carnestoltes, per Sant Pere… També tenien cura de fer dansar l’àliga i, alguns anys, els gegants.

– La cobla d’oboès. Apareix  a la meitat del segle XVIII, com a formació especialitzada en l’acompanyament del consistori, coexistint amb la cobla de ministrers fins al darrer quart del segle. És integrada per tres –algun cop, quatre– oboès i un fagot, esmentat també com baixó. El fagot s’havia introduït el 1733, comprat pel municipi.


En els últims anys del segle XX, la Festa Major de Reus va anar recuperant les antigues formacions musicals

– La Capella. És una formació de cambra, ben present a la segona meitat del segle, que toca a l’església –on també hi ha l’organista– o a l’interior de la Casa de la Vila i pot acompanyar els cantors. Hi solen figurar fins a quatre violins, un o dos violons, dos oboès, una o dues trompes… No cal dir que les diferents formacions comparteixen músics,  segons les seves característiques.

Al primer quart del segle XVIII apareix documentat, amb regularitat, un arpista que tocava «en les festes de les confrararies [sic] y altres particulars de la Iglésia Parrochial y convents».

A banda, cal tenir en compte, els músics i formacions instrumentals que acompanyen els balls i danses, a càrrec de les confraries o gremis. Pot ser indicatiu el repertori d’instruments que acompanyen, el 1687, les danses del Camp –alguna reusenca– que participen a les festes de Santa Tecla a Tarragona: «flauta i tambó», «lo grall de la gaita», flabiol…, o els que, a començaments del segle XIX anota Andreu de Bofarull: tarotes, oboès, violins, flabiol i tamborí…

Fins aquí, he parlat dels músics a la festa de la societat preindustrial. Un altre dia, caldrà fer referència als segles XIX i XX, amb especial esment a la continuada presència de grallers, fins arribar a un present en què s’han recreat les antigues formacions i on els músics són igualment, malgrat no tothom ho tingui prou clar, un dels oficis fonamentals per a la festa.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s