Un homenatge merescut, una mesura desencertada

David Constantí i Cunillera fou un artista reusenc molt vinculat a la cultura popular i a la festa. Feia teatre i cinema amateur, i participà en el  retorn del carnaval reusenc al carrer. El 1974 va obrir la botiga al carrer de les Carnisseries Velles, dedicada inicialment als marcs i les motllures, i que, en l’actualitat, és una galeria d’art. Però, sens dubte, el treball com a escultor pel que serà més recordat és el d’haver creat, a partir dels obrats per Modest Gené, els actuals Nanos de Reus.

De capgrossos, la ciutat n’havia tingut des del segle XVIII, però sovint les figures es malmetien i, ben sovint, els personatges canviaven. A mitjan segle XX, després d’uns anys sense nanos, se’n va fer una nova col·lecció, finançada per subscripció popular, que fou encarregada a l’escultor Modest Gené. Eren quatre parelles: catalans, valencians, mallorquins i aragonesos. Com que es van recaptar més diners dels necessaris, els promotors van optar per adquirir una parella de capgrossos de sèrie als tallers «El Ingenio» de Barcelona. Aquestes dues figures, molt aviat, foren conegudes com el Xiquet i la Xiqueta.

Aquests nanos de Gené tenien el problema de ser força grans i, sobretot, pesar massa per a poder ballar, i per aquesta raó l’Ajuntament n’encarregà un nou grup, que realitzà David Constantí. L’escultor en va reduir el pes i, a més, va endolcir el seu aspecte respecte els obrats per Modest Gené. David Constatí va fer nous el Xiquet i la Xiqueta, agafant com a models la seva dona i el seu fill. La comparsa es va estrenar el 27 de juny de 1969.

Enguany, l’Ajuntament ha volgut recordar i homenatjar David Constantí col·locant una placa en un espai i rebatejant –amb poc encert– un tros de carrer històric del nucli antic.

El carrer de Pubill Oriol apareix documentat ja al segle XVII –de fet, ja al segle XVI, si tenim en compte que el 1585 consta com a carrer de na Oriola–; a mig carrer es troba amb el corredor de les Basses, via estreta que constitueix el darrer testimoni urbanístic del que foren els antics corredors de la muralla medieval. El tram final del carrer, que surt al carreró de la Perla, també havia format part del corredor de muralla. Durant la Guerra Civil, una bomba va esfondrar la casa de la cantonada entre el carrer de Pubill Oriol i el corredor de les Basses, deixant un espai que, amb el pas dels anys, es consolidà com a placeta i ara ha estat batejada amb el nom del constructor dels nanos de Reus.

És una geografia que m’és molt propera i que he anat treballant, fent la història del meu petit barri, que celebrava les festes per Sant Cristòfol.

El problema és que, amb aquesta denominació, es parteix el carrer i es trenca la continuïtat en les portes d’entrada de la vorera dreta. A l’altra banda no n’hi ha, ja que es tracta d’edificis amb entrada pel raval de Jesús. O bé es refà la numeració i hom diferencia entre un carrer de Pubill Oriol de baix i un carrer de Pubill Oriol de dalt, fet prou ridícul comptant amb la longitud de la via, o bé es deixa com està i el nom resta com a nom testimonial, sense funció pràctica.

Algú pot argumentar que amb la denominació oficial s’ha evitat el nom més o menys popular que l’espai ha rebut en els darrers anys per raó de l’establiment de restauració que hi planta les taules. Els topònims urbans vinculats a noms d’establiments poden acabar consolidant-se, o desapareixent amb la fi o canvi de nom de l’establiment. L’exemple el tenim al mateix indret: durant molts anys el corredor de les Basses fou anomenat del Buada per la taverna del mateix nom. Avui ja no es recorda. I el que és cert és que un nom oficial sense pràcticament cap conseqüència tampoc serveix per a modificar el costum.

Tot plegat, hauria estat millor ubicar una placa en record i homenatge a David Constatí i Cunillera en un lloc cèntric o vinculat a la Festa Major, i deixar en pau els noms històrics del carrers del nucli antic.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular, memòria, patrimoni i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s