Les gorres del Bou

Hi ha petits homenatges que poden passar desapercebuts enmig del xivarri de la festa i l’engrescament dels que hi participen. Cada any, la colla del Bou de Reus ofereix una de les seves gorres a una persona o a un col·lectiu. Donar una gorra és un acte senzill i simbòlic que expressa complicitat i reconeixement d’uns ideals o d’una feina feta.


La Vaca Canaleta i els gegants d’Almoster a la cercavila

L’acte es realitza en el transcurs d’una cercavila popular del poble, que porta el Bou de Reus i altres colles festives de la comarca –enguany els gegants de la Selva del Camp i la Vaca i els gegants d’Almoster–, amb un excel·lent acompanyament musical –els incansables de la Bandarra–, de bar en bar, amb un recorregut no sempre precís. Una activitat per a desfogar-se, malversar les poques energies que queden i així arribar a Sant Pere absolutament baldats i, per tant, viure la festa com a experiència quasi mística, de veritat. Un acte que compta amb una cada vegada més nombrosa participació.
En passar pel davant de la Casa de la Vila, un diable llegeix els versots del Bou de Reus, que canvien d’any en any –excepció feta del començament i el final– i que fan referència crítica a l’actualitat.


Els gegants de la Selva del Camp

Enguany, contrari a les retallades, el Bou ha ofert no una, sinó tres gorres –i dues cagarades–: una, a les Ganxetes del Pòrtia, un col·lectiu d’artistes de l’agulla que decora els espais urbans, quan la guàrdia urbana no els hi retira, i que ha fet de Reus notícia. I que, a més a més, han confeccionat dues encisadores cagarades que dignificaven, sense perjudici de la seva càrrega crítica, les dedicades al pacte de govern que ens governa.
Les altres dues gorres coincidien en la voluntat d’expressar a les persones que durant anys han lluitat i treballat, sense sectarismes, per la defensa de la llengua i la construcció del país.


Les filles de Ramon Amigó van recollir la gorra dedicada a la memòria del seu pare

Una, a totes aquelles persones que han treballat per l’ensenyament del català i l’escolà en català –avui, un cop més agredida des de la injustícia espanyola–, simbolitzades en la memòria de Ramon Amigó. Una persona que fins a l’últim dia reivindicà la llengua des del coneixement i el compromís ciutadà, a peu de carrer o de plaça del Mercadal.
Una altra, a un vell jove que continua al peu del canó, l’Isidre Fonts, i que sempre es nega a acceptar cap mena de reconeixement que no vingui del poble. Sempre disposat a reivindicar el país i la feina, sovint oblidada, dels que l’han fet possible, al marge d’aquells que manen.


L’Isidre Fonts, amb la gorra de portador del Bou

Perquè festa i reivindicació, transgressió i mobilització, carrer, música i llengua, són part del país que construïm mentre altres malden per enrunar-lo.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Les gorres del Bou

  1. Cuina Cinc ha dit:

    La Teiera dixit!!
    Gràcies Salvador:))

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s