La pirotècnia fa festa major

Reus compta amb una llarga història pel que fa a obradors de pirotècnia. Des de finals del segle XVII, els espectacles pirotècnics foren un dels grans atractius de les solemnitats festives reusenques i tembé de la Festa Major de Sant Pere. La documentació conservada ens permet conèixer com eren els grans castells de foc del segle XVIII: estructures de fusta i tela que ocupen força espai a la plaça del Mercadal, que representen edificis o vaixells, amb muntatges de fonts d’espurnes, rodes de foc, figures i efectes diversos, des d’on s’enlairen voladors. Sabem de les indústries pirotècniques del segle XIX, des de tallers familiars fins a grans empreses d’àmbit internacional:  Arbós, Gassull, Murgades i, evidentment, la Pirotècnia Espinós. De castells de focs que combinen l’espectacle a peu de plaça –amb una riquesa notable d’efectes, figures mòbils, retaules…– amb els focs aeris. I, sempre, amb tronades com a forma d’anunciar i fer festa o de donar relleu a moments significatius de la celebració.

El 2011, la ciutat va apostar per un retorn al passat que tenia força d’aposta pel futur. Els castells de focs, a tot arreu, han evolucionat cap a espectacles de foc aeri que es veuen des de la distància i s’han perdut els artificis muntats a peu de plaça que els havien caracteritzat en el passat. Com havia passat a Reus amb els focs que es disparen el 28 de juny a la nit, després de la Tronada de completes, amb un Mercadal plena de gom a gom que fa poc o gens recomanable –per la normativa, però també pel sentit comú– disparar carcasses de gran potència al mig de la plaça. Retornar a un castell de focs de proximitat, amb rodes i efectes de colors, combinant artesania del passat i tecnologia del present és, per tant, una proposta interessant que mereix ser continuada i desenvolupada. El castell de focs d’enguany, només perjudicat per unes condicions meteorològiques que afavorien l’acumulació de fum –això no es pot preveure–, va cremar molt bé, sense problemes en les enceses, amb adequades combinacions i ritme. Ara caldria treballar en la recuperació de figures, mòbils o fixes, i altres artificis.

És cert que una part del públic pot valorar tant o més l’encesa de quatre caixes de fabricació xinesa, des d’un terrat, amb molts trons, que el treball que comporta la preparació d’un castell de focs a l’antiga, al mig de la plaça. Cal, doncs, també un treball de difusió sobre el valor d’aquestes manifestacions pirotècniques. El castell de focs del 28 de juny a Reus pot esdevenir un referent d’una manera diferent d’entendre la pirotècnia, però cal posar-hi feina i recursos.

Sense oblidar la Tronada, l’altre espectacle pirotècnic que s’ha consolidat en els últims anys és l’actuació al Mercadal –la carretillada– del Ball de Diables de Reus, quan s’acaba la professó, i les figures festives han fet les seves últimes ballades o, en el cas del bestiari de foc, han encès al mig de la plaça. Parlo d’espectacle pirotècnic perquè la carretillada dels diables reusencs, com altres que es fan arreu del país, no es vincula a  cap representació de l’infern després d’un ball parlat. És una exhibició de foc pirotècnic que exigeix una preparació prèvia i la coordinació d’un col·lectiu de persones en el moment de la seva execució. Amb un resultat excel·lent, enguany, amb un nivell de foc constant –potser, en alguns moments, amb alguns buits al mig de les dues rodes de diables– amb una diversitat d’artificis disparats des de les maces i amb la professionalitat d’aquells que saben que, quan un sortidor crema malament i et ruixa d’espurnes, has d’aguantar…

Cal felicitar, doncs, al Ball de Diables pel resultat. Quant a la mostra que va seguir el final de l’actuació dels diables, com a final de carretillada, correcte. Com a castell de focs, no. L’encesa repetitiva des de diferents terrats de bateries de coets, ben coordinada, va tenir un efecte sorprenent que va servir per tancar l’espectacle, però és molt lluny d’un espectacle de foc al cel que es pugui qualificar de castell de focs.

Reus ha perdut enguany un dels components bàsics de la majoria festes majors catalanes: els focs que tanquen el temps festiu. La crisi econòmica ho ha justificat ara, però seria lamentable renunciar-hi en el futur, malgrat que la pirotècnia xinesa d’esclafit ràpid ompli el buit, a bon preu, i agradi. Per la mateixa raó, no caldria perdre el temps organitzant fires per promocionar el vi –o l’oli, o altres productes de qualitat. Als supermercats venen vi d’origen imprecís a bon preu.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s