Les festes del barri de Santa Anna

L’estiu reusenc era, en el passat, farcit de festes dels barris de la vila antiga –tant els de dins com els de fora muralla– que impregnaven la vida de la ciutat, a cavall entre la feina quotidiana i la celebració lúdica, amb un ritme especial, amb el carrer com a protagonista de la relació entre el veïnat. La població trobava en aquestes festes majors menors tots els divertiments propis del moment: música i ball, pirotècnia, jocs de cucanya, danses o castells.

Encara no s’havia esvaït pràcticament el fum de les tronades de Sant Pere que el barri del carrer de la Galera celebrava, per Sant Cristòfol, unes festes de volum considerable, malgrat el poc territori que ocupa.

Al juliol, però, la festa de barri més important era la del barri de Santa Anna, a l’entorn del 26, que aprofitava la proximitat de la fira de Sant Jaume, amb l’afluència de forasters que comportava per esdevenir la Festa Major petita que la ciutat no tenia en altres dates.

L’ofici religiós se celebrava a l’entorn de la capella dedicada a la santa que hi havia al portal de la muralla. El 1695, els sagristans del barri demanen lloc al portal per ampliar aquesta capella i cap al 1762, en una visita a Reus, l’arquebisbe afirma «que no puede celebrarse el santo sacrificio de la missa con la atención correspondiente ni asistir  a el devotamente los fieles, en las capillas de los portales de la villa, así por la confusión de voces descompasadas y ruidos de la calle y vecindario», esmentant explícitament la del barri de Santa Anna, i ordena que, a partir d’aquell moment, les misses se celebrin a l’església de Sant Pere. Malgrat tot, però, es continua fent missa davant la capella del barri ja que el 1786, en una nova visita, l’arquebisbe –que esmenta la prohibició del seu antecessor– autoritza, amb condicions, que es pugui celebrar a la capella. Al segle XIX, s’anava a l’ermita de la Mare de Déu del Roser. La festa s’anà celebrant amb algunes interrupcions motivades pel context polític i els conflictes de l’època, i va arribar fins al primer terç del segle XX. Les últimes grans celebracions foren les de 1901, 1916 i 1935.

El barri abasta el sector, muralla endins, del raval de Santa Anna: carrers de Santa Anna, de Vilà, de Rosic, d’Aleus, de Casals i de Martí Napolità, amb la plaça de la Farinera al límit. A vegades només eren uns carrers els que feien festa, especialment els de Rosic i de Martí Napolità, conegut antigament pel nom popular del Canyís.

La festa del barri comportava engalanar els carrers amb enramades: «se han improvisado robustos y elevados pinos que adornan aquellas calles bien entoldadas, muy limpias y regadas convenientemente, decorándose algunas fachadas» (1864). El 1879, al barri s’aixecà un temple dedicat a Bacus, déu del vi, on es va organitzar la revetlla.

La música era un component important de la festa. I el ball, on se solien encantar coques o altres objectes. Al matí del 26, les sagristanes passaven pels carrers repartint l’espígol, acompanyades dels grallers o una banda, i moltes vegades de danses populars, nanos… S’organitzaven curses d’homes o cóssos, pel tomb de ravals, i jocs de cucanya, i algun any –com el 1864– s’havia fet córrer una vedella pels carrers.

Quant a la pirotècnia, hi trobem l’ús de canons festius, tronades i castells de focs. El 1841, el barri es va quedar sense focs perquè es va cremar el dipòsit de pirotècnia. També s’hi havia representat el ball parlat de Sant Joaquim i Santa Anna, una peça de teatre de carrer i s’havien organitzat funcions teatrals.

Però, sens dubte, un dels fets que caracteritzà el barri de Santa Anna foren els castells. La participació dels Xiquets de Valls a les festes del segle XIX hi és habitual. En l’actualitat, com si la història fes l’ullet al present, al barri hi ha el local dels Xiquets de Reus, al carrer Rosic. I al carrer del Canyís, el Casal Despertaferro, on resideixen, entre altres, el Bou i la Vedella de foc.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Les festes del barri de Santa Anna

  1. Retroenllaç: El barri més casteller | La Teiera

  2. Retroenllaç: Una nova festa a la ciutat | La Teiera

  3. Retroenllaç: L’abans i l’ara de les festes de Santa Anna | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s