El barri més casteller

A les festes reusenques del segle XIX, la presència de colles de castellers –«d’homes aptes per a fer torres» que diu el programa de Festa Major de 1850– o Xiquets de Valls és constant. També a les festes de barri, sobretot a les del barri de Santa Anna, que se celebren a tocar de la Fira de Sant Jaume. Era un moment en què la ciutat s’omplia de forasters i, sens dubte, les actuacions castelleres eren un dels espectacles més populars que complementaven l’activitat econòmica pròpia d’aquells dies.

És difícil saber quan s’incorporen els Xiquets de Valls a les festes. Tenim poques notícies de la primera meitat del segle XIX sobre els continguts del programa: «Hízose barrio muy lucido a la arrebal y calle de Santa Ana» (1839); «Se hizo el barrio de Santa Ana, en el cual hubo algunos heridos, por haberse metido fuego en el castillo, al paraje del depósito de los cohetes voladores» (1841).

Els sotracs polítics d’aquells moments afectaven la celebració. Diu la premsa que, després d’alguns anys de prohibició, el 1848, l’alcalde, que «se prestó a otorgar el permiso correspondiente, puede vanagloriarse de no haber ocurrido la más pequeña disputa en los tres días: dicho señor discurría por todas partes sin llevar ningún agente».

En un periòdic de Madrid, El clamor público, llegim:

«Fiestas en Reus. Con fecha 28 del pasado escriben de aquel punto: Hemos tenido tres días de feria en esta ciudad, a la que han acudido más de seis mil personas forasteras; de modo que no se podía transitar por las calles, obstruidas por un gentío inmenso. A esta feria se ha unido el que el barrio de Santa Ana, uno de los principales de la población, ha celebrado una gran fiesta a su patrona con toda clase de danzas, cucañas, corrida de hombres que llaman Cos, fuegos artificiales, etc, etc.»

La crònica d’un altre diari, La España, ens confirma la participació de castellers en el conjunt de manifestacions festives del 1848:

«Reus  27 de julio. En esta seguimos con mucha tranquilidad. […] La feria ha sido muy concurrida, así como la fiesta de Santa Ana, que de muchos años no se había hecho: tuvimos las danzas del país, las torras, muchos fuegos artificiales, concluyendo con saraos, debiendo advertirles que con la mucha diversión y multitud de concurrentes no hubo la más pequeña riña.»

Podem creure que la consolidació dels castells en les festes del barri segueix les pautes comunes del moment històric: balls de valencians locals que probablement aixecaven torres que són desplaçats, en aquesta funció, per castellers –Xiquets de Valls– que enlairen construccions molt més agosarades, amb col·laboradors de la pròpia vila. Ambdues manifestacions coexistiran durant uns anys. Un diari de Barcelona, El Áncora, el 1853, explica:

«Tenemos a la vista el programa que los comisionados del barrio de Sta. Ana en Reus, disponen los días 25 y 26; el primer día aparecerán adornadas y entoldadas las calles del barrio e inaugurarán las fiestas las Torres y Ball de Valencians, por la noche habrá iluminación; el día 26 saldrán los comisionados del barrio, acompañados de las danzas, dirigiéndose a la ermita del Rosario donde asistirán a la misa en loor de la santa patrona; por la noche habrá bailes y fuegos artificiales.»

De sortides de ball de valencians a les festes del barri, en tenim documentades, si més no, fins al 1877.

Una fita significativa en la tradició castellera del barri són les festes de 1859. A començaments de juliol, el Diario de Reus explica que es preparen els actes on «lucirán lindas sacristanas, habrá alborada, buena música, suculentas tortas, carreras a pie, corridas de caballos y las celebradas torres de Valls». Les festes d’aquell any coincideixen amb una solemnitat de trasllat de la marededéu de Misericòrdia a la seva ermita, el 24 de juliol, i Sant Jaume, el 25. El programa explica que per la diada de Santa Anna se celebrarà la festa del barri, «la cual será amenizada con funciones religiosas, y entre las danzas habrá las famosas torres o castillos, ofreciéndose un premio de dos mil reales y una comida a los que logren formar un castillo de ‘diez’ pisos».

Els castellers fan estada els tres dies a Reus, participant en les cercaviles, el repartiment de coques, com explica el mateix diari: «la distribución de tortas por medio de las sacristanas, mientras la cuadrilla de Valls verificaba las torres humanas». El dia de Sant Jaume, «las danzas recorrieron la ciudad, los torresros incansables levantaron castillos o torres de ocho hombres». Malauradament, el dia de Santa Anna, a l’hora de fer els castells, va ploure:

«La fiesta fué interrumpida y un tanto aguada, porque cuando daban principio a las torres y mientras las sacristanas iban a ofrecer las tortas de costumbre a los vecinos, descargó tal aguacero que a durar un poco más quedamos inundados.»

Tot plegat, però, queda palès que els castells –els grans castells– eren ben presents a la festa.

El 1862 llegim també al Diario de Reus: «Los celebrados Xiquets de Valls dirigidos por el popular Chon recorreran las calles formando difíciles torres o castells, precedidos de las danzas de valencianos y enanos»; o el 1864: «El día 25 principiaron los festejos con salvas de morteretes, acompañamiento y paseo por las calles de los Xiquets de Valls e  iluminación de las casas del barrio».

Les referències al darrer terç del segle XIX fan pensar que hi ha castells sempre que hi ha festa d’una certa envergadura –alguns anys són només dos o tres carrers que en fan o no n’hi ha, pels conflictes–, com el 1877: «Concluida la corrida [d’homes], la comparsa de Xiquets de Valls ejecutará arriesgadas y difíciles torres de hombres en la plaza de la Harinera», o  el 1880, el 1889: «A las once [del dia 26] los xiquets de Valls elevarán sus altos castillos delante de la capilla de Santa Ana»…

A les festes de començaments del segle XX no hi trobem castells. Diu La Autonomia, el 1900: «Con extraordinario jolgorio, celebraron ayer los vecinos de este barrio la fiesta del día. Se vieron gigantes humorísticos, grallas, cucaña y demás diversiones análogas. Por la noche se dispararon algunos fuegos artificiales.» Tampoc consten al programa de les de 1901.

Hi ha, en tot cas, un aspecte que els programes no reflecteixen, però que caldria considerar. Les actuacions castelleres al segle XIX comporten el desplaçament de grups relativament reduïts de castellers que són ajudats en les seves construccions pels aficionats locals. És una pràctica prou comuna que comporta, moltes vegades, que es basteixin pilars o castells menors els anys que no arriben els Xiquets de Valls. No seria estrany que entre les diversions que no es concreten, al so de la gralla, s’aixequés algun castell.

En tot cas, el record dels castells és ben present al barri quan el 1935 s’apropen al Diari de Reus «veïns d’aquesta barriada, pregant-nos féssim arribar a la Comissió del Barri de Santa Anna, la suggerència ­–seva– de què un dels números del programa dels festejos que es preparen fos la vinguda a Reus dels Xiquets de Valls».

Al segle XX es va mantenir la presència de colles castelleres a la ciutat per Sant Pere, però al segle XIX les festes del barri de Santa Anna van ser les més significatives en la consolidació del fet casteller a la ciutat.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a El barri més casteller

  1. Retroenllaç: Les festes del barri de Santa Anna | La Teiera

  2. Cesc ha dit:

    L’anomenat “Chon” era Ramon Ribé Targa, cap de colla de la Colla Nova durant més de vint anys. Aquells mateixos dies de 1862, la Colla Vella actuava al Vendrell per la Festa Major.
    Aquesta coincidència ens obre la porta a noves preguntes:
    Si partim de la hipòtesi que l’Ajuntament del Vendrell disposava de més recursos per a la contractació de colles (i més en Festa Major), seria coherent acceptar que en aquell moment la Colla Vella pogués oferir millors castells i, per tant, que el barri de Santa Anna de Reus hagués contractat la Colla Nova per eliminació.
    És una hipòtesi que, tot i plausible, caldria confirmar. Es tracta dels inicis de l’activitat castellera, tant a Reus com al Vendrell, i podria ser que la distribució de forces (que més endavant s’endurà clarament El Vendrell), en aquell moment no fos tan clara.
    O, fins i tot, podria ser que la contractació de colles no estigués regida només pel nivell casteller que aquestes poguessin oferir sinó per qüestions d’afinitats personals entre municipis i colles.
    Com ho veus, Salvador?

  3. Retroenllaç: Una nova festa a la ciutat | La Teiera

  4. Retroenllaç: L’abans i l’ara de les festes de Santa Anna | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s