Com ja he comentat altres vegades, el ball de plaça fou un dels actes principals de qualsevol festa major. La plaça era l’espai festiu per excel·lència –encara ho és per a molts actes– i el ball, l’acte que combinava la relació entre les persones i el festeig, amb el prestigi que atorgava l’habilitat dels balladors i balladores o a la seva posició social.
Al Priorat, el ball de plaça es feia a ritme de jota, una dansa comuna a la major part dels Països Catalans que també es balla en gran part de la península Ibèrica, a les Canàries i en alguns països de l’Amèrica Llatina.
El ball de plaça va desaparèixer en benefici dels balls d’envelat i la jota fou més o menys oblidada, substituïda per nous i diversos ritmes per a ballar agafats, o no. Perquè, tot i la diversitat de melodies i formes de ballar que en l’actualitat trobem a les festes majors –del ball dels grans, amb orquestra, a la festa jove amb PD/DJ–, sembla que la jota retorna. No tant per necessitat de recuperar antigues tradicions com per voluntat de divertiment i de trobar en la dansa una forma d’expressió personal, oberta, lluny de coreografies tancades i d’espectacles d’escenari.
Si més no, aquest és l’esperit que respiren les sessions de ball de jota, a càrrec de Lídia de Mena, que cada dijous al vespre d’aquest agost s’han fet a Cornudella de Montsant i que continuaran, amb canvi d’horari, aquesta tardor.
La Teiera 
Gràcies Salvador, lo cert és que aquestes sessions obertes a tothom/dona poden ser un viver d’experiències al voltant de la jota, i dic viver, volen incidir en que la veritable tradició no és la simple i aburrida repetició d’allò que va ser, sino més aviat la força que impulsa i regenera els rituals socials. Esperem que també ens acompanyis durant la tardor i etvvulguis (perque no?) engrescar a ballar-la.