Santa Càndia a Falset

«Falset 17 agosto. La fiesta mayor de esta villa ha terminado hoy durando tres días, que han pasado alegremente, a pesar del poco aparato que acostumbra desplegarse; por cuanto puede decirse, que la verdadera fiesta mayor de esta población, es el día 8 de setiembre, Natividad de Ntra. Sra., al propio tiempo que se junta á dicha fiesta la de Santa Cándida nuestra patrona, que se celebra el día siguiente de la mencionada festividad.» (El Tarraconense, 1871)

Falset ha celebrat, des d’antic, dues festes majors amb poques setmanes de diferència: les dedicades a la Mare de Déu d’agost i les dedicades a la Mare de Déu de setembre, i a santa Càndida –a Falset, Càndia–, patrona de la vila. Si en el passat les segones eren les més importants, avui és la d’agost la festa que concentra els actes més tradicionals i compta amb més participació.

Un cop d’ull a la premsa del segle XIX ens mostra la importància de la celebració del setembre que segueix el model festiu del Camp: tronades, seguici d’acompanyament de les autoritats a ofici, amb una continuada presència dels gegants, nanos, el ball de diables i altres balls, com els de bastonets, valencians, gitanes; amb l’acompanyament musical de grallers i bandes de música. També balls parlats, com el de Serrallonga o el de Sebastiana del Castillo. Alguns anys s’anuncien actuacions dels Xiquets de Valls, que fan les seves torres amb la col·laboració d’aficionats locals. I, evidentment, repartiment d’espígol i de coques –les danses– i ball a la plaça, amb coques per a les balladores i a ritme de jota.

No hi mancaven les curses d’homes i de dones amb cànters al cap, i de sacs, i altres cucanyes per a la canalla. També s’hi havien fet córrer vedelles i bous pels carrers, algun cop embolats.

El repertori d’activitats festives és notable, tot i que cap any es fan totes. Hi ha, però, algunes manifestacions festives amb notable continuïtat, per exemple, els gegants, les tronades o els balls de bastons i de diables.


Les parelles disposades a repartir les coques. Fotografia circulada com a postal el 13/09/1910

Les societats falsetanes programaven els corresponents balls de saló als seus locals o es muntaven envelats. I la festa solia acabar amb el castell de focs, a càrrec de l’empresa familiar local, els Arbós, pirotècnics de renom a la segona meitat del segle XIX.

Al tombant del 1900 la festa canvia. La presència de les danses populars de carrer minva i la desfilada de carrosses, amb batalla de confeti i serpentines –«batalla de flors»–, esdevé un dels actes amb més projecció de la festa. El 1901, el diari Lo Camp de Tarragona comenta:

«Lo programa de la festa n’és ben variat y atractiu, malgrat la situació pobre y desolada de tota la comarca, puig que las vinyas estan filoxeradas y si no fos pel bon cultiu dels ceps americans no’s culliria ja una carga de vi en tot lo terme.

Lo més significat de las festas serà enguany la «Batalla de flors», cosa que s’espera amb gran interès, puig sembla que hi ha bons desitjos de ferho de la manera mellor possible.

Com de costum hi haurà brandeix de campanas, salva de morterets, solemnes dianas, lo clàssic escampar espígol per noyetas de la vila, funcions religiosas, solemne ofici ab assistencia de l’Ajuntament, professó, passeig dels gegants y nanos, ball de cocas, a ca’n Mañé, funcions teatrals y balls en las duas societats recreativas.»

 El 1907, el diari reusenc Foment es fa ressò de les primeres ballades de sardanes:

«Entre els molts i escullits festejos que ‘s verificaren, hi figurà la dansa nacional, ballada per primera vegada al Priorat, ont a igual que per tots els indrets de Catalunya ha sigut molt ben rebuda, essent-ne bona prova l’entussiasme am que la puntajaven les nombroses colles d’homes i senyoretes de l’esmentada vila. Nostra enhorabona als falsetans.»

 A la dècada de 1930, la festa manté les seves característiques amb tronada, gegants i diables, batalla de flors, repartiment d’espígol i coques i ball de coques a la plaça, que, el 1931, s’anomenarà de la República.

La festa era un atractiu perquè la vila sempre s’omplís de forasters. El corresponsal d’un periòdic de Barcelona, el Diari Català, anunciava la festa el 1880 tot recordant que «molts són los forasters del Priorat, del Camp de Tarragona y en particular de Reus que vindran a honrarnos ab sa presència com sucseheix cada any».

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Santa Càndia a Falset

  1. Joan ha dit:

    Més que gralles, a Falset hi tocaven gaites. Encara hi ha una casa que es diu cal Gaitero i fa anys vaig entrevistar el nét de l’últim gaiter del poble, que em va explicar com son iaio tacava a les festes del poble i a aguns del rodal, i com un any ell era ben petitet el va acompanyar a peu a tocar a Tivissa.

  2. Joan ha dit:

    El gaiter es deia Francisco Aguiló i el tamborer era son fill Salvador Aguiló Cots, els dos coneguts amb el malnom de Gaiter.

  3. spalomar ha dit:

    El Priorat és una comarca de transició en moltes denominacions, moltes gràcies per la informació. El nom de gralla també apareix en els programes transcrits per la premsa, tant en castellà (que no sempre es tradueix per dulzaina), com en català (ja al segle XX). Només a tall d’exemple, el 1887 es parla de “las grallas, bailes populares, carreras de costumbre, músicas, comparsas de diables disparando carretillas, ….” i el programa de 1916 diu textualment que el dia 6 de setembre, “a les 4 cercavila pels gegants, vitxets i nanos amb acompanyament de les típiques gralles”. Pot ser que les dues denominacions hagin coexistit. Has localitzat algun instrument?

    • Joan ha dit:

      Què interessant que apareguin les paraules “gralla” i “gralles”, apareix enlloc la denominació gaita? Pel que fa a instruments, de Falset no n’he trobat cap però sí que en conec un de Marçà. És una gaita molt antiga, m’atreviria a dir que de la primera part del XIX o anterior, que es va trobar a les golfes d’una casa amb la seua funda de cuir. És d’una fusta que podria ben bé ser ametller i porta unes quantes lligades de llautó gravades i en alguns llocs clavetejades. En la lligada inferior hi ha el nom d’un propietari: “Joan Ca. Bonet”. Tornant a la coexistència de noms, també podria ser que hi coexistissin els dos tipus d’instruments, els gaiters locals i grallers vinguts del Baix Camp, per exemple…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s