«Catalunya no pot deixar abandonats els reusencs»

El 17 de setembre, durant el que fou el primer bombardeig que afectà greument el nucli urbà de Reus, van caure dues bombes sobre el Centre de Lectura de Reus, on hi van morir la bibliotecària, Regina Figuerola, de 19 anys, i poc després –el 8 d’octubre–, a causa de les ferides rebudes, Josep Saperes. Al Centre també hi restà afectada la cafeteria, inutilitzada, perdent-se tot el material de l’establiment. L’entitat fou tancada uns dies per evitar possibles enrunaments i consolidar les parts afectades per l’atac.

La ciutat restà consternada per les víctimes –hi hagué fins a una dotzena de morts, a banda dels ferits– i per la destrucció de diversos edificis. Però l’ús de l’aviació com a instrument d’escampar sistemàticament el terror entre la població civil encara no s’havia manifestat amb tota la seva cruesa. A Reus, a diferència del que succeí mesos després, hom pogué elaborar informes i valorar danys, amb l’esperança de comptar amb ajuts per a la reconstrucció.

El bombardeig del Centre de Lectura esdevingué un símbol, amb ressò arreu del país, de l’agressió feixista a la cultura. Tal com explicà Pere Anguera a El Centre de Lectura de Reus, una institució ciutadana (1977):

«La caiguda de la bomba va catapultar el Centre al primer pla de l’actualitat nacional. El dia 23 el conseller de Proveïments de la Generalitat, Miquel Serra i Pàmies, i el seu secretari, Antoni Fuster  i Valldeperes, comuniquen que faran totes les gestions necessàries per adobar la destrossa i Fuster inicia, des de Ràdio Barcelona, una campanya de sensibilització pública a favor del Centre i el 29 de setembre pot informar a la directiva, aprofitant una visita a Reus, que a Barcelona la gent està molt commocionada i que un grup d’escriptors i d’artistes de l’Ateneu ha publicat un manifest on rebutja l’atac.»

El manifest fou publicat per diversos periòdics, a començaments d’octubre, i signat per nombroses personalitats de la vida cultural catalana.

«El Centre de Lectura de Reus ha estat malmès i gairebé destruït per l’aviació facciosa. Una bomba caigué a la biblioteca, una altra a la sala d’espectacles. La bibliotecària de servei morí en el compliment del seu deure. La Cultura també té les seves víctimes heroiques. Sembla com si les bombes faccioses, amb un concert maligne, triessin els punts més vitals de les institucions de cultura que ataquen, per tal de ferir-les mortalment. […] El que més odien ells, els defensors de la cultura i de la civilització occidental, com sarcàsticament s’anomenen, és el que fa la noblesa de la vida humana, el voler seguir del propi seny i voler pensar pel propi compte. I les bombes faccioses s’encaminen, servint fidelment a aquest odi, una a la biblioteca, fogar de la seva intel·ligència, una altra a la sala d’espectacles on les accions humanes exemplars evocades pels dramaturgs eduquen la voluntat de l’home.
[…] Catalunya no pot deixar abandonats els reusencs en aquesta seva actual tragèdia. Tots els catalans els hem d’ajudar en l’empresa de restauració del palau aixecat al bell mig de la ciutat del Camp en honor a la cultura catalana. Els intel·lectuals hi venim obligats més que ningú.»

El manifest fa referència a les conferències, exposicions i obres de teatre que el Centre acollia i convidava tots els catalans a sumar-se als reusencs en la tasca de la seva reconstrucció. «A l’hora que Catalunya no regateja el seu ajut a tots els germans de les terres hispàniques que l’han de menester, no podem pas restar indiferents a les nostres pròpies tragèdies», afegia, demanant a totes les entitats culturals que recollissin diners.

Quant a les institucions, la presidència de la Generalitat i la conselleria de Cultura van aportar vint-i-cinc mil pessetes cada una, a l’octubre. L’Ajuntament de Barcelona va contribuir a la subscripció de l’Ateneu amb dues mil pessetes. I, a principis de gener de 1938, el Ministeri de Treball i Assistència Social de la República en donà també vint-i-cinc mil. Les mostres de solidaritat foren ben nombroses. Des de la veïna Tarragona, Llibertat –proper a ERC– publicava, en una crida a donar suport al Centre:

«Feixisme és anticultura. Feixisme és anticivilització. Per aquesta raó el feixisme persegueix acarnissadament totes les manifestacions de la cultura i la civilització. Les persegueix de forma inhumana i i criminal. Vol la seva destrucció per a imposar l’imperi de la barbàrie i la incultura. […] Mentalitat de militar feixista. Mentalitat obtusa. Mentalitat de foll. Franco, Hitler i Mussolini. Ningú té dret a la cultura. Ningú té dret a pensar. Les idees són contràries a l’Estat. El millorament de la societat és una cosa exclusiva dels dirigents. Els individus no tenen dret a investigar els sistemes que serien millors. L’Estat, millor quatre megalòmans que dirigirien l’Estat, serien els que haurien de cercar, en cada moment què és el que millor convindria als seus súbdits. Naturalment amb aquesta mentalitat, què importa la subsistència d’institucions de cultura? Al contrari, són contraproduents i per això el seu interès en destruir-les.»

L’article palesava la solidaritat dels tarragonins amb els reusencs per la destrucció del Centre, «orgull de Reus i de les seves comarques: espill de propis i estranys. […] Com a tarragonins, tan lligats als reusencs amb vincles espirituals i materials, no podem menys que indignar-nos de l’agressió de què s’ha fet víctima la institució cultural més perfecta de totes les nostres comarques».

També a la premsa, Pere Balaguer, president del Centre de Lectura, agraí en una carta tot l’ajut:

«El abnegado ciudadano que el día de la desgracia, en medio de las ruinas, atendió a las víctimas de la metralla y salvó al Centro de nuevos peligros, los consocios amantísimos que han hecho llamamientos y han lanzado iniciativas, los queridos reusenses que ante el micrófono han hablado con emoción de lo que es el Centro y de lo que hay que hacer por él; las entidades que han hecho patente su adhesión y han ofrecido su ayuda valiosa, la intelectualidad catalana con el glorioso Ateneo Barcelonés que, en admirable manifiesto, presta su calor espiritual, inicia la ayuda económica y reclama la aportación fraternal de las entidades hermanas; nuestro Ayuntamiento, que con un sentido altamente patriótico, otorga su ayuda incondicional, el Gobierno de Cataluña que con su Honorable presidente al frente, tiene palabras de paternal condolencia y ofrece el apoyo de su alta protección, todos, toda la ciudad, toda Cataluña ha patentizado el afecto que siente por el Centro de Lectura. ¡Gracias, gracias a todos!» (Solidaridad Obrera, 22/10/1937)

A finals d’octubre, la subscripció continuava oberta. Mentrestant, la institució havia intentat recuperar la normalitat fins on era possible. El 29 de setembre es va habilitar el saló d’exposicions com a sala de lectura i es va intentar reprendre l’activitat. Però els bombardeigs no s’aturarien i l’hivern de 1937-38 la ciutat patiria molts altres estralls. La normalitat fou sobreviure.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en memòria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s