El parent gegant de Fortuny

Els estudiosos de la figura del pintor Marià Fortuny i Marsal coincideixen a destacar la importància que en la seva formació artística va tenir el seu avi, Marià Fortuny i Baró (1782-1855), que el va acollir a la mort dels seus pares. Era fill d’uns menestrals benestants que tenien una petita indústria tèxtil, i s’explica que ja de petit modelava amb singular habilitat figures de pessebre.

L’avi del pintor Fortuny va estudiar a Barcelona –volia ser escultor– i allí va conèixer un museu itinerant de figures de cera, portat per uns empresaris francesos, que el va entusiasmar. Ell també s’hi posà i acabà realitzant una col·lecció de figures de cera, exposició amb què viatjà durant anys per tot l’Estat. A Reus fou conegut pel nom de Marianet de les figures i visqué al carrer de l’Hospital. Segons Güell i Mercader (Fortuny y sus cuadros, 1877) , l’avi –que creia en la transmigració de les ànimes– deia que estava convençut que el noi era la reencarnació d’algun gran pintor del passat. Marià Fortuny i Marsal tingué sempre una gran admiració pel seu treball.

Explica Joaquim Folch i Torres (Fortuny, 1961) que, quan l’Ajuntament necessità fer nou el cap d’un gegant de la ciutat, perquè havia tingut un accident, va encarregar la feina a Marià Fortuny i Baró, que –diu Folch– «modela perfectament la testa encarregada a semblança d’un seu parent que tothom reconeix i que potser li ha fet de model. I el col·loca amb tots els ets i uts damunt les espatlles del gran ninot, com si tota la vida no hagués fet altra cosa que capçar gegants». Albert Arnavat (Reus i Marià Fortuny. La construcció d’un mite, 2012) apunta que es tractava del gegant gran –és a dir, l’Indi–, fet que sembla probable ja que és la peça que, per les seves característiques, ha patit més accidents. Folch situa aquest episodi entre 1810 i 1827, quan Fortuny i Baró treballava fent de teixidor, mentre preparava les figures per al museu ambulant.

D’aquest moment sabem que la vila comptava amb sis gegants que, a més de Corpus i Sant Pere, participen a les solemnitats de 1813 per a celebrar una victòria militar; de 1814, amb motiu de la visita del rei; de 1816, pel trasllat de la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia. Amb motiu de la jura d’Isabel II, el juliol del 1833, es van fer els sis vestits nous. En aquell moment s’explicita l’aparença amb què han arribat als nostres dies. «El ayuntamiento salió acompañado de los gigantes, que aquel día salieron nuevos del todo, lo que costaron un montón de duros», anota el dietari d’Antoni Pons. I el memorial de la festa que es conserva a l’Arxiu Municipal recull:

«Los seis gigantes que tiene la villa excitaron particularmente la curiosidad de los espectadores: se presentaron vestidos nuevamente de seda, de variados y primorosos colores con franjas y galones de plata donde lo exigia el ornato. Los dos de mayor estatura iban de trage americano, los dos medianos de trage asiático y los dos pequeños de trage español moderno, grandiosamente ejecutado.»

Si hem de creure, doncs, que el cap d’un dels gegants reprodueix la fesomia d’un parent dels Fortuny, podem establir un parentiu simbòlic entre aquest i el pintor, una dada clau per no oblidar de comptar amb els nostres il·lustres i més populars personatges en qualsevol dels molts actes que la ciutat prepara en homenatge a l’artista de fama internacional.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular, patrimoni i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s