Paisatge sonor del Mercadal

Cal que ens remuntem molts anys enrere per a imaginar-nos la plaça del Mercadal com a lloc de trobada, i d’estada, de les colles de veremadors que venien a l’octubre a treballar als camps de les rodalies de Reus. En el passat, com en el present, feina i esbarjo es complementaven i, després de dures diades de treball, els jornalers acabaven de malversar energies en gresques nocturnes, per a continuar l’endemà amb la seva tasca. Una fórmula que és absolutament vigent en allò que avui anomenem oci nocturn: espais i períodes de temps encavalcats en la quotidianitat, de trencament amb la rutina laboral, de relació amb el grup social, festeig, transgressió d’algunes normes…; en definitiva, de festa.

Viure prop del Mercadal ha comportat, tostemps, la impossibilitat de no participar del seu ambient. A la primera meitat del segle XIX, la concentració de persones que venien a treballar a la verema afavoria unes nits d’especial intensitat sonora. L’activitat del dia culminava amb la presència de les primeres parades de castanyes, amb colles de brivalls que, a crits, pregonaven la qualitat del seu producte. Una pràctica, per cert, més propera a l’actualitat que la tòpica imatge de la castanyera que ha dibuixat la tradició.

Amb l’arribada de la nit, feien cap a la plaça, a dormir –o no–, les colles d’homes i dones que venien de la verema, sota els porxos, «cuyo local les sirve de cama y el callejón del Vidrio de letrina». Fer servir els carrerons propers al Mercadal per anar a pixar és també una pràctica absolutament vigent. El carrer del Galió n’és un bon exemple, que puc constatar sovint. Explica Andreu de Bofarull:

«Hasta las tres de la madrugada, aquello es un verdadero guirigay de murmullos, ronquidos, disputas, voces de serenos, quien vives del centinela y por remate corridas y ladridos de los perros que cada caprichoso vecino le ocurre soltar a la plaza, amén de alguna otra cuadrilla que al son de un cascado guitarro, cantan a gaznate tendido.»

En l’actualitat el paisatge sonor ha canviat, però els grups de xerraires i, segons el moment, de cantaires en continuen formant part.

El que s’ha transformat és l’ambient de matinada, «pues al canto de los gallos corresponden los gruñidos de los cerdos que en tal hora se degüellan en la puerta de los salchicheros; los vendimiadores empiezan sus groseras bromas para quitarse el sueño, y señala el nuevo día la inumerable concurrencia de carretas llenas de frutas y verduras».

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Paisatge sonor del Mercadal

  1. Retroenllaç: Paisatge sonor del Mercadal | La Teiera | Bibliosons | Scoop.it

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s