La cançó del panellet

 

L’amic –i col·laborador tècnic d’aquest bloc– Ferran Sugranyes m’ha fet arribar un exemple de literatura de canya i cordill prou adient per a la temporada, la Cansó del panallet, que tracta d’allò que s’acostuma, de requeriments amorosos d’un xicot a una noia, a la recerca d’obtenir el panellet, que incorpora així un nou simbolisme als seus valors gastronòmics i patrimonials, més enllà del record dels pans de difunts o el costum de la castanyada. L’edició no porta data i sembla de finals del segle XIX.

L’estructura de la cançó és com la d’uns goigs, amb estrofes de sis versos i una tornada que es repeteix al final. Una fórmula tradicional que –com els romanços– també mereixeria ser recordada en alguna d’aquestes cantades populars de taverna que sovint s’organitzen a Reus i en altres poblacions.

«Per ser teu, noya querida,
aqueix panallet ditxós
prou serà lo que en ma vida
hauré menjat més sabrós.
Ni l’ de sucre y confitura
seran tan bons com aquet:
filla meva, sols demano
que m’ donguias un panallet.»

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La cançó del panellet

  1. Perfecte. I més si hi ha un panellet que té un tall al mig amb confitura, que és d’allò més insinuant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s