Homenatge viscut a Cornudella

La constatació de com un pilar de tres caminant és observat —i emociona— per centenars de persones et fa veure com les manifestacions de cultura popular perden molt de sentit si no es vinculen al col·lectiu humà que les genera i al moment en què es produeixen. Aquest ha estat un error sovintejat en l’aproximació al folklore: la consideració dels balls, les danses o altres manifestacions festives com a objectes d’estudi aïllats, quan no la consideració de la tradició com a repetició mimètica sense considerar les transformacions en el rerefons social. Hi ha, alhora, exercicis de cultura popular, pràctica viva, que sorgeixen de la comunitat i s’adeqüen a la realitat del moment.

Aquestes reflexions vénen a tomb després de participar en l’homenatge que la vila de Cornudella de Montsant va fer a la seva colla castellera, els Brivalls, que durant prop de deu anys –entre 1976 i 1985– van ser l’única colla del Priorat, mantenint la presència castellera en les festes locals i portant les seves construccions a altres pobles. L’acte fou tot un èxit que va reunir unes 4oo persones –la població té prop d’un miler d’habitants– tant al matí, al carrer, on es van fer els pilars d’homenatge, com a la tarda, al local de La Renaixença, on es van projectar fotografies i una pel·lícula recuperada de les primeres actuacions de la colla. Sense oblidar pas l’exposició «Brivalls de Cornudella: una dècada de castells al Priorat», que, amb la sala plena de gom a gom, s’inaugurà ahir i es podrà visitar durant tot el cap de setmana. I un dinar, és clar, només limitat per la capacitat de l’establiment.

El pilar caminant, com els pilars de quatre i altres construccions que es van aixecar ahir, tenien una càrrega emocional que superava la seva alçada. D’una part, record als que foren castellers dels Brivalls i avui ja no hi són; de l’altra, consciència col·lectiva del que representà mantenir una colla en una població que aleshores superava, de poc, el miler d’habitants i exercici de recuperació de la memòria col·lectiva amb voluntat de transmissió a les generacions més joves del coneixement d’un passat recent però no viscut per molts dels que ahir formaven part dels pilars o les seves pinyes.

El dia escollit, Tots Sants, commemorava els 30 anys de  l’1 de novembre de 1982, diada de la colla, quan els Brivalls aconseguiren carregar la seva fita màxima: el tres de set. Un fet que palesa les limitacions humanes d’una colla que ben aviat, malgrat el desconeixement inicial, dominà els castells de sis. Una colla que deixà un rastre d’afició castellera, avui ben present a la vila, i que fou pionera en la recuperació de la gralla com a instrument de festa.

Els Amics dels Brivalls –nom que agrupa un col·lectiu que en els darrers mesos ha assajat de fer castells i ha preparat aquests actes– han aconseguit, amb escreix, el seu primer objectiu, posant en valor la trajectòria dels Brivalls i recordant al món casteller el nom de Cornudella. En els propers mesos és prevista l’edició d’un llibre i, de ben segur, altres activitats de divulgació. Quant a fer castells, l’èxit popular i el regust que va deixar la diada d’ahir són, sens dubte, uns factors de motivació que engresquen. Però, al mateix temps, el volum de població i les transformacions, tant en els ritmes de vida de les persones com en el propi món casteller, condicionen. Com assenyadament anava repetint el Xavier Pallejà, membre dels Brivalls i cap de colla en aquesta experiència, serà «allò que el poble vulgui».

Ahir al migdia, mentre la televisió donava notícia de l’extraordinària actuació de Vilafranca del Penedès, pensava que el món casteller és gran i petit alhora. Que pot combinar construccions espectaculars amb vivències personals a partir de moments màgics com els del matí. Força, equilibri, valor, seny… i emocions.

Fotografies: Montsant Fonts i Salvador Palomar.