El ball de bastonets

Enguany, que el Cos de Bastoners de l’Esbart Dansaire de l’Orfeó Reusenc arriba als seus 50 anys d’existència, és oportú recordar que el ball de bastons o de bastonets –com se solia anomenar popularment en el passat– ha estat la dansa del seguici reusenc amb més presència al llarg del temps a les festes de la ciutat.

Aquesta notable quantitat de referències a la sortida del ball s’explica, d’una banda, perquè –malgrat la dificultat que comporta l’execució de les coreografies més elaborades– és una dansa d’aprenentatge progressiu, que hom pot començar a practicar a partir d’uns moviments bàsics. De l’altra, perquè és una manifestació festiva que es pot organitzar a partir de recursos prou a l’abast: uns bastons de fusta i una indumentària que, a l’igual que altres balls, empra elements ben comuns en el passat, com mocadors, calça curta i camisa blanca, espardenyes… I encara més, perquè és una dansa on domina el so rítmic dels bastons que colpegen els balladors per sobre la tonada, fet que permet adaptar-la a tota mena d’acompanyaments musicals i melodies, que poden esdevenir a vegades un component prou secundari. De fet, moltes tonades de bastons són comunes a diverses poblacions, tot i que n’hi ha que han esdevingut característiques d’un indret determinat.

Aquesta facilitat per muntar el ball, fet que no exclou l’existència de colles estables vinculades a un gremi o que es podien contractar per a una celebració, ens apropa a una visió del folklore com a pràctica col·lectiva, amb intercanvis i evolucions, lluny de la visió esbiaixada que suposa presentar les manifestacions festives aïlladament, com a pròpies  d’una única població i invariables en el temps. Muntar un ball de bastons per a una festa, jugar a fer ball de bastons, com fer construccions humanes, formava part d’una cultura popular que no sempre implicava la generació d’associacions amb continuïtat. A tall d’anècdota, a la veïna ciutat de Tarragona, la premsa anota:

«Advertimos ya días pasados, que al hacerse excavaciones frente a la Enseñanza, se tuviera cuidado en aquel sitio, que un tiempo fue Cementerio. Ahora van apareciendo huesos humanos y sin el menor respeto son esparcidos, hasta el extremo que algunos muchachos ayer jugaban con tibias al ball de bastonets.» (Diari de Tarragona, 17/11/1915)

No entraré a especular sobre els orígens d’una pràctica que ha estat vinculada tant a rituals agraris com a danses d’entrenament per al combat. És cert que en les professons del Corpus medieval trobem balls d’espases que podríem considerar com a precedents dels balls de bastons. El ball d’espases és documentat a Reus al segle XV i apareix el 1638 a càrrec del municipi. El 1687 hi havia, a Reus, com a mínim dues colles de balladors, la de Pau Aldevert i la de Josep Arbonés.

Ja com a ball de bastons el trobem a la Festa Major de 1725 i en diverses solemnitats durant el segle XVIII. Bofarull, al primer terç del segle XIX, afirma que «és una de las danças antiguas y son vestit és igual del de la dança de valencians. Iguals, en lo trage, portan tots cascavells a las pantorillas. […] Era del gremi de carreters o constructors de carros». El 1792, però, van sortir dos balls de bastons pagats per particulars.

Les referències al segle XIX es multipliquen: a la Festa Major, a les festes de barri, per Sant Antoni –abans de la destrucció del convent de Sant Francesc–, en solemnitats dedicades a la Mare de Déu de Misericòrdia o amb motiu de la visita de personatges notables a la vila… També el trobem, algun cop, en la cercavila de les danses del dimarts de Carnaval. En podeu trobar més dades al web festesreus.

El 1850 hi havia més d’un grup de balladors i el 1870 van ser els mateixos veïns del barri de Sant Pere els que van preparar el ball, una pràctica que sembla comuna a altres barris a l’època. Igualment ens consta l’actuació de bastoners d’altres poblacions a la ciutat, com els d’Ulldemolins, el 1883, a les fires d’Octubre.


Bastoners de l’Esbart Dansaire de l’Orfeó Reusenc (1954)

Amb menor intensitat –en la mesura que es transforma el panorama festiu reusenc– en contiuem trobant documentats al segle XX. El 1901 a la Festa Major o el 1904 a la solemnitat de la coronació de la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia. El 1928, al Mercadal, durant la fira de Sant Jaume, surt un ball de bastons. El 1941 actua el ball de bastons de Montblanc a la solemnitat de rehabilitació del santuari de Misericòrdia. El 1952, per Festa Major, ve el ball de Gelida.

Però durant bona part del segle XX la presència del ball de bastons a les festes reusenques és a càrrec de l’Esbart Dansaire de l’Orfeó Reusenc, nascut el 1925 com a secció de l’entitat, creada el 1918. Tot i que el ball de bastons ja formava part abans del repertori de l’entitat, el cos de bastoners es va constituir formalment el 1962 sota l’impuls i direcció de Cèsar Moyano. Abans, el 1960, el ball de bastons de Llorenç del Penedès havia actuat a la Fira de Mostres.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s