Notes de treball sobre el vocabulari dels espardenyers (1)

Aquest vocabulari és fruit del treball de camp realitzat en el marc de diferents programes de recerca, els anys 1985 i 1992, a Reus, al Priorat –Cornudella de Montsant, Falset, Ulldemolins i la Vilella Baixa– i els Ports –el Forcall, Villores. Són només algunes de les paraules aplegades en el curs d’aquella recerca, i per a la seva realització també es consultà el fons del Museu de Reus i l’Etnografia de Reus i la seva comarca [Etnografia], de Ramon Violant i Simorra, obra de referència per a aquest fons museístic.

Sempre que és possible, utilitzo les definicions que aporta el Diccionari Català-Valencià-Balear [DCVB], d’Antoni M. Alcover i Francesc de Borja Moll, i s’apunten algunes variants, indicant-ne la procedència.

Per altra banda, aquestes notes no volen ser pas cap estudi acabat, només una petita aportació al coneixement del lèxic de l’ofici d’espardenyer.

AGULLA, f.: Instrument de metall o d’altra matèria forta, de forma prima i molt llarguera, acabat en punta per un extrem i que serveix per cosir o per mantenir fixament unides diverses coses [DCVB] | Agulla de cloure: És de la mateixa forma que l’agulla ordinària de cosir roba, però és més grossa [DCVB]. També Agulla de tancar (els Ports) o Agulla saquera, idèntica a les emprades per a cosir sacs (Reus, els Ports).

AGULLA DE COSIR SOLES, f: És gruixada, té un mànec i a l’extrem oposat la punta amb el cós per on passa el fil de cosir les soles d’espardenya [DCVB]. També Agulla espardenyera: Nom que rep l’agulla de cosir soles (els Ports).També Punxó (Priorat).

AGULLA D’ENVETAR, f.: és molt resistent i serveix per a posar les vetes a les espardenyes [DCVB]. També Agulla de passar (Priorat) o Passadora, f.: mena d’agulla saquera, molt grossa, de 15 centímetres de llargada, amb un ganxet a la punta, en lloc de forat, on s’enfila la veta, en l’operació de passar la veta d’envetar [Etnografia].

ALENA, f.: Eina consistent en un ferro prim amb punxa d’acer i mànec de fusta que els sabaters i els selleters empren per a fer a la sola o pell els forats on ha de passar el fil [DCVB]. Eina d’espardenyer (Reus). Veure Punxó.

ASSENTAR, v.: Situar una cosa a cert lloc d’una manera estable [DCVB]. Situar i embastar la lona i el taló damunt de la sola (els Ports). Per assentar es fa servir la mateixa agulla de cloure (els Ports).

BANC D’ESPARDENYER, m.: Seient llarguer amb quatre cames, que a un cap té una post ampla amb una estaqueta, i que és allà on l’espardenyer treballa per fer les soles d’espardenya [DCVB].

BOIX, m.: Peça feta d’aquesta fusta, emprada per picar. Veure Xamarit.

BORSEGUÍ, m.: Sabata alta fins al turmell o fins prop del genoll, cordada pel davant amb cordons que passen per dins una sèrie d’ullets [DCVB]. Aquest nom s’aplica  també a les espardenyes de cama alta (Reus).

CADENETA, f.: Trena de tela que es cus, com a guarniment, a la vora de la sola de l’espardenya (Reus, els Ports).

CÀNEM o CÀNIM (els Ports), m.: Planta de la família de les canabàcies.

CANEJAR, v.: Emblanquir el fil de cànem, amb clor, per emprar-lo en la fabricació d’espardenyes (els Ports). El DCVB recull aquest verb com l’acció de netejar la roba i fer-la tornar blanca o d’exposar al sol el drap teixit perquè es torni blanc.

CAPELLADA, f.: El davant de l’espardenya (Reus). Veure Empenya.

CARETA, f.: Veure Empenya.

CAVALLET, m.: Instrument d’espardenyer que serveix per a cloure les espardenyes [DCVB].

CLOURE, v.: Veure Tancar.

CORDELL (i modernament CORDILL), m.: Conjunt de fils de cànem retorçuts uns amb altres formant un cos, que serveix per a lligar, cosir i altres usos [DCVB].

DIDALERA, f.: Didal de roba, goma, cuiro o altra matèria flexible, per a protegir un dit malalt [DCVB]. Protecció que es posen al dit les dones en cosir les espardenyes (els Ports).

EIXARETA, f.: Llata que es fa amb el cànem més bast (els Ports).

EMPENYA, f.: Peça de lona que forma part d’una espardenya, on es posen els dits (Reus, Priorat, els Ports). Porció de sabata que cobreix la part superior i lateral del peu [DCVB]. També Careta (els Ports). Aplicada, sobretot, a la teixida en cànem (Priorat).

EMPENYA DE JAIO, f.: Feta de cànem, teixida a mà (Reus).

ENVETAR, v.: Posar vetes [DCVB].

ESPARDENYA, f.: Peça de calçat que té la sola de cànem o d’espart.

Els noms que reben els diferents tipus d’espardenyes mereixen un article específic.

(Continuarà)

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Notes de treball sobre el vocabulari dels espardenyers (1)

  1. Retroenllaç: Espardenyers | La Teiera

  2. Retroenllaç: Notes de treball sobre el vocabulari dels espardenyers (2) | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s