Notes de treball sobre el vocabulari dels espardenyers (2)

(Continuació)

ESPARDENYER, -ERA, m. i f.: Qui fa o ven espardenyes [DCVB].

ESPARDENYERIA, f.: Ofici, obrador o botiga d’espardenyer [DCVB].

ESTAQUILLA, f.: Peça del banc d’espardenyer, on es lliga el fil per a poder fer força mentre es cus la sola (els Ports). També Estaqueta. Veure Banc d’espardenyer.

ENVETAR, v.: També Passar (Priorat).

FALÇÓ, m.: Ganivet molt corbat que serveix per a tallar branques d’arbusts [DCVB]. També Falcí. Emprat per treballar amb la llata (els Ports).

FIL, m.: Cos més o menys llarg, de forma capil·lar, format ajuntant i torçant brins de matèria fibrosa, destinat principalment a cosir, fer teixits, lligar, etc. [DCVB].

FIL D’ATRAVESSAR, m.: Fil emprat, com a trama, per a la confecció de la talonera [Etnografia]. El que usen els espardenyers per a posar de través amb el d’encordar (Reus).

FIL DE COSIR SOLES, m.: Emprat per a cosir la llata, en la fabricació de les soles (Reus). També Cordill (els Ports).

FIL DE CLOURE, m.: El que usen els espardenyers per a fer les vores (Reus).

FIL D’ENCORDAR, m.: Fil emprat, com a ordit, per a la confecció de la talonera de l’espardenya (Reus).

FISTÓ, m.: Ornament retallat o brodat a la vora d’un vestit, d’una cortina, etc., en forma de dentetes [DCVB]. «Les espardenyes es tanquen amb un punt semblant al fistó» (els Ports).

FORMA f.: Motlle; peça que té la figura i dimensions d’un objecte que, posat dins o fora d’aquella, s’hi adapta i n’adquireix l’aspecte [DCVB]. Peça de fusta que serveix per a per a picar la punta, planxant les arrugues i els mals acaballs, com si fos amb una planxa [Etnografia].

FUS, m.: Objecte de forma lleugerament cònica, en general. Especialment: Instrument que els espardenyers empren per a foradar la llata [DCVB]. També Fuset, fet de banya (Els Ports).

JUTE, m.: Fibra tèxtil procedent de diverses plantes conreades a l’Índia, principalment del gènere Carchorus.

LONA. f.: Nom que rep l’empenya (els Ports).

LLATA, f.: Trena de brins de cànem, d’espart, de palma, de jonc, etc., de forma aplanada, que serveix per a fer estores, senalles, soles d’espardenya, capells, etc. [DCVB]. Trena d’espart; el cànem que usen els espardenyers per a fer la sola (Reus). L’emprada per a fer les espardenyes era de cànem, antigament, o de cànem i jute, importat, a l’actualitat (Reus). També Trena (Priorat).

LLATADORA, f.: Que treballa a fer llata de cànem o d’espart [DCVB].

MIDA, f.:  Fusta en forma d’angle recte, en la sola plana del qual hi ha una pila de ratlles incises que corresponen a les diverses llargades del peu [Etnografia].

MORALLÓ, m.: Cosit de reforç que es fa a la punta de l’espardenya (Reus).

MOSTATXO, m.: Les dues costures que uneixen la talonera a la sola de l’espardenya [DCVB].

MÒTGLE, m.: Estri per a teixir la talonera. El de tipus vell consta d’un angle de ferro amb una punxa a l’extrem més llarg, la qual claven a la part de dins de la sola en teixir la talonera; el més novell consta d’un ferro soldat en dues peces, en angle, amb un apèndix a la part del darrere [Etnografia].

MUNTAR, v.: Cosir la talonera i la careta a la sola (Priorat).

ORDIR, v.: Preparar o construir una cosa valent-se de fils disposats paral·lelament [DCVB].

ORELLA, f.: Porció de pell que surt de cada costat de la sabata i serveix per ajustar l’empenya del peu amb botons, sivelles, etc. [DCVB].  Anella que porta a cada costat la talonera on és subjecta la veta (els Ports) També Aurella (Priorat).

PALMELL, m.: Peça de metall o cuiro, adaptable a la cavitat de la mà, que serveix als adobers i espardenyers per a empènyer la agulla quan cusen el cuiro o les espardenyes [DCVB]. També Pelleta o Plomell (els Ports) i Planell (Priorat) | Plomall, m.: Mena de cassoleta de llautó amb dos merlets foradats on passa un cordill per lligar-se’l a la mà, en repuntar la sola ordida, bo i prement l’agulla amb aquesta mena de didal, amb el palmell de la mà [Etnografia].

PASSADORA, f. : Agulla grossa per a cosir basts, coixins de llaurar, senalles, espardenyes, etc. [DCVB]. Veure Agulla d’envetar.

PASSAR LA VETA o, simplement, PASSAR, v.: Posar les vetes a les espardenyes a través dels traus [DCVB]. Veure Envetar.

PELLETA, f.: Lamineta de ferro o de llauna que els sabaters i espardenyers es posen al palmell de la mà per a poder empènyer l’agulla de cosir sense fer-se mal [DCVB]. Veure Palmell.

(Continuarà)

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Notes de treball sobre el vocabulari dels espardenyers (2)

  1. Retroenllaç: Notes de treball sobre el vocabulari dels espardenyers (1) | La Teiera

  2. Retroenllaç: Notes de treball sobre el vocabulari dels espardenyers (i 3) | La Teiera

  3. Retroenllaç: Espardenyers | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s