Santa Caterina, festa major a Vinyols

Totes les santes tenen vuitada. També santa Caterina, que Vinyols i els Arcs celebrava aquest passat i electoral diumenge, 25 de novembre.

Quan explico la història dels diables festius –ben sovint– explico que al Baix Camp tots els pobles van comptar, en un moment o altre, amb el ball de diables a les seves festes; que si hi ha alguna població on se n’ha perdut el record i no disposem de cap referència documental és perquè, senzillament, encara no l’hem trobada. I que la pràctica del ball de diables era força més habitual i comuna que allò que la premsa anota. En els últims mesos, el fet de poder consultar hemeroteques digitals ha facilitat notablement la feina de formigueta que representa intentar llegir-se tota la premsa que s’ha publicat des de mitjan segle XIX i cada cop tenim una visió més àmplia de la riquesa d’un corpus festiu que dibuixa uns models de celebració comuns a les poblacions d’un territori.

Quant al ball de diables, ja fa temps que havia localitzat alguna notícia sobre la seva presència a la festa de Vinyols. Per exemple, aquesta del Diario de Tarragona, de 1878:

«El lunes próximo 25 de los corrientes, celebra el pueblo de Viñols su fiesta mayor, la cual promete estar muy concurrida de forasteros en atención a la gran festividad que se prepara en obsequio de su patrona Santa Catalina. Se está ensayando al efecto el baile ‘Mariana’ y ‘Valencianos’; habrá también el de ‘Diablos’, las torres dels ‘Xiquets de Valls’, un castillo de fuegos artificiales  y baile por la sociedad ‘Filarmónica’ en un entoldado que se levantará en el gran patio que posee en dicha villa el señor general Nicolau, y otros festejos que sorprenderán agradablemente a los forasteros.»

Excepte el ball de la Mariana –potser és un error tipogràfic–,  la resta correspon al repertori festiu més tradicional del Camp: balls de valencians, diables i castells.

No fa gaire m’he trobat un article d’Emili Vidal, «La festa del meu poble», a Lo Camp de Tarragona. Periòdich catalanista, de 1903. L’autor hi recorda la festa major de Vinyols, que idealitza com un poble petit, format per gent honesta i treballadora –principalment pagesos– que «bé mereix, per tant, que tinga com tots los altres, un dia d’esbarjo, de verdadera festa». I ho fa per acabar reivindicant la necessària catalanitat de les festes, que han evolucionat amb el pas del temps, per exemple, en el repertori que interpreten les corals o en les obres de teatre. És força interessant llegir el que explica de la Festa Major:

«No en va he dit que’l caràcter del meu poble era festiu, res ho demostra més que la gentada que hi acut tots los anys ansiosa de bullici y diversió; lo refrà de pobrets y alegrets, en cap altre poble cuadra mellor que al nostre, com ho proba per altra part aquella cansó que s’ha fet tradicional, y que diu:

A Vinyols, tot són pobrets,
Caterina sobirana,
ballarem de bona gana
lo ball dels bastonets.

Doncs bé, en que consisteix la nostra festa? Qui no ho sab! Gran campaneig des de la vigília, disparo de morters y carretillas, funcions religiosas amb les consegüents professons, diables, concerts, serenatas, balls, banderas, envelats y… algunas taulas de venda de turrons y dolsos dels droguers, de l’inmediat poble de Riudoms, que en gran part compran los forasters de dit poble per allò de ser turrons de Santa Caterina.

Ah! en veritat que’l recort solzament de tot aquest bullici en un poblet on hi regna continuament lo silenci inherent als petits poblats, y sobretot pels qui de menuts hem sentit glatir en nostres cors la satisfacció y l’alegria que’ns produhía en dita festa l’agut so de la gralla o l’esclat estruendorós del tro.»

El text sembla apuntar que també s’hi feia el ball de bastonets, ens parla de tronades i balls de diables com quelcom habitual en el programa, ens recorda la gralla com a instrument de festa per excel·lència i anota la venda i consum de torrons.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s