Molts diables a Riudoms

diablesriudoms

Enguany, la colla de diables de Riudoms celebra el seu vintè aniversari. La colla és la forma –associativa– actual d’una pràctica que es remunta, com a mínim, un segle i mig enrere. Efectivament, Riudoms és una de les poblacions del Baix Camp on el ball de diables fou més present a les festes locals del segle XIX, amb un notable grau de participació. Si més no, des del 1861, any en què consten al programa de la festa de Sant Jaume –segons el Diario de Reus– manifestacions festives com el «ball nou, de la Rosaura, muchiganga, de las gitanas, de moros y cristians, damas y vells, y después habrá unos 40 hombres que con traje de diablo irán disparando un extraordinario y vivo fuego». Les referències a la premsa sovintegen. El 1871 els trobem en una celebració d’exaltació catòlica –són els temps posteriors a la Revolució de Setembre– en honor als 25 anys de papat de Pius IX.

Alguns anys, com el 1883, s’especifica que «la comitiva que acompañará al Ayuntamiento se compondrá de un grandísimo número de diables, baile de enanos, de las gitanas, varias danzas dramáticas como la de don Jacinto y Marcos Vicente, baile de valencians…», fins al punt que el 1886, en les festes en honor a Sant Sebastià pels pocs estralls de l’epidèmia, hom parla, a Las Circunstancias, de «numerosas comparsas de diablos las cuales nos consta que tienen encargadas 30.000 carretillas». Un altre periòdic, Crónica de Reus, diu que entre els grups que participaran a la festa n’hi haurà «una de cien diablos que van a quemar muchos miles de carretillas», fet que confirma en una crònica posterior: «los diablos han disparado tambien por las calles, y en las procesiones, miles de carretillas y petardos, habiendo habido momentos que parecía que estuviéramos en medio de un fuego graneado.»

La gran quantitat de diables –per bé que les notícies a la premsa puguin ser exagerades– s’explica evidentment pel model d’aquesta manifestació festiva a la comarca. Els balls de diables eren formats per totes aquelles persones que adquirien les carretilles i llogaven un vestit –o els hi deixava la mateixa pirotècnia– i sembla que a Riudoms hi havia una considerable afició a sortir a tirar carretilles. N’és un altre exemple el comentari que fa el diari reusenc Lo S0matent respecte a la professó de les festes de 1899: «Portavan la vanguardia de la comitiva un nutrit ‘ball de diables’ compost d’uns 200 individuos que continuament disparaven carretillas produhint un efecte magnífich ja que sols se veya una pluja de foch.» Dies abans, el mateix diari encara ho havia fer més gros, anunciant que

«Per a la professó, s’han adquirit totas las carretillas que s’han trobat y han pogut fer los pirotécnichs d’aquesta ciutat [Reus] y’m consta que la Comissió ha donat la veu que’s comprarian totas las que s’hi presentessin. Las carretillas las aviarán uns cinch cents diables durant lo curs de la solempne professó.»

Encara que, a la fi, només fossin la meitat dels previstos, es pot dir que hi havia molts diables a Riudoms.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s