Festes al barri de la Concepció

Al barri de la Concepció –un sector interior del nucli antic reusenc entre els portals de Jesús i de Sant Joan– s’havia fet festa per la Mare de Déu de desembre i, a l’estiu, per Sant Ramon. Ahir en vaig parlar al local de l’Associació de Veïns –petit, però ple de gom a gom– en una conferència que va servir de pregó a les festes de barri que se celebren aquests dies.

20121205barriconcepcio
Foto: Ezequiel Gort

La devoció a la Immaculada és ben antiga a la ciutat. A començaments del segle XVI ja es feia ofici amb música d’orgue la diada de la Puríssima. Al segle XVII comptava amb un altar a l’església de Sant Pere. La festa religiosa se celebrà amb més solemnitat a partir del 1618, com anoten les actes del consell municipal:

«En lo qual consell fonc proposat per dits senyors Jurats dient com ja an dit al pare guardià de Sant Francesc i lo senyor  prior demanant que la vila se servís de senyalar alguna festa  particular per la conseptió de nostra Senyora, com aviam vist que Barselona i moltes altras vilas se són asenyalades en grans festes y lluminàries, per so miren si la vila farà festa y de quina manera miren lo faedir. Fonch determinat que la vila fassa la festa de la inmaculada conseptió amb tota la solemnitat posible.»

La capella que hi ha al carrer sembla que data del segle XVII. Ramon Amigó explica que l’espai que ocupa fou, fins al 1631, via pública, el final del carrer de la Racona, que no tenia sortida. Inicialment, el nom de Concepció només afectava el bocí de carrer comprès entre el carrer Major i el de la Racona.

El 1854, el papa Pius IX declarà dogma de fe la immaculada concepció de Maria. El fet es volgué celebrar, el 13 de maig de 1855, amb una solemnitat que no va motivar gaire entusiasme entre el poble i el consistori, consistint en il·luminacions i oficis religiosos: «Las festas agueren estat més solemnes si lo poble o Ajuntament y aguès pres par, ni tronada van deixà fe. Cuan si presentà la comisió de la par de la iglésia lo Ajuntament respongué no gaire conforme, ils digueren que de portas adins fessin lo que volguessin y que de portas afora res», comenta Francesc Torné al seu dietari.

festaconcepcio2005

En l’actualitat, es trasllada la imatge de la seva capella a la prioral, on se celebra l’ofici. La fotografia és de l’any 2005

A Reus, com arreu de Catalunya, la Mare de Déu de desembre era patrona de forners, pastissers, fideuers, adroguers i, en general, de molts botiguers. Joan Amades vincula aquest patronatge a la necessitat d’aquests establiments de refermar la qualitat de la seva oferta: «són els oficis que amb major facilitat poden cometre frau i enganyar al públic, donant un producte per altre, i amb el patronatge de la Puríssima es vol simbolitzar la puresa servada en els productes usats a la seva feina». Em sembla que no anava gens desencaminat perquè la Puríssima, com altres imatges religioses, fou, efectivament, un recurs publicitari característic en els productes que havien d’inspirar confiança entre els consumidors.

«Tots els oficis indicats solien tenir, en llurs establiments, una capelleta amb la imatge de la Puríssima la qual guarnien el dia [8 de desembre] amb ciris i flors», afegeix Amades. Quant a Reus, tenim una divertida descripció que fa Andreu de Bofarull, el 1851, d’una botiga:

«Destacaba en primer término una cortina de lienzo basto y tres o cuatro cestones llenos de fideos, en segunda línea sobresalía un mostrador coronado de dos cuencos de arroz, las balanzas y un velón de dos pavilos [llum d’oli amb dues metxes], cuyo parapeto protege al honrado maestro que con rostro risueño y corteses ademanes recibía a los parroquianos;  y cerraba el fondo un muro de cajones rotulados superados de una capillita decorada con la imagen de la virgen de la Concepción, de cuyas manos pendía un limón, dos conchas de nácar a los pies y profusión de velas metidas en brillantes candeleros de latón. El cambio de ideas ha suprimido el culto que los confiteros tributaban a la virgen de la Concepción.»

Curiosa la descripció de Bofarull en què la iconografia popular sembla haver substituït la bola del món que porta Maria a la mà –tot i que la Puríssima es representa sovint amb els braços oberts– per una llimona.

Les festes de carrer, però, eren a l’estiu, per Sant Ramon. La meteorologia acompanyava més.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Festes al barri de la Concepció

  1. Retroenllaç: De Sant Ramon i la Concepció | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s