Autogestió festiva

20121208xiques01
Repartiment de les coques a la festa de les Xiques del Molar (Priorat), ahir dissabte

Hi hagué un temps en què la festa no era només un producte de consum, un temps en què no es pagava entrada i en què les despeses es cobrien mitjançant aportacions dels mateixos participants. Captes, rifes i subhastes eren mecanismes habituals per a implicar la població en el sosteniment de l’activitat festiva, amb majorals o sagristanes, priores o clavaris al capdavant i a l’aixopluc d’una confraria o d’una advocació local.

Al Priorat hi havia —i hi ha— un model de festa que es repetia, estiu i hivern, i que ens recorda també el de les festes de barri urbanes, com les de Reus. Coques i jotes: repartiment de coques per les les cases de la població, amb acompanyament de la música, ball de coques a ritme de jota, on l’encant de coques i, sobretot, de la darrera dansa afavoria la recollida de diners. Festeig i prestigi social eren factors de dinamització d’uns actes que generaven recursos per a la festa —i de retruc, per al manteniment del culte al sant o a la marededéu corresponent—, alhora que eren component bàsic de la celebració. Tot plegat, autogestió festiva.

Tot això ens ho recorden encara algunes celebracions que el pas del temps ha transformat. Els mecanismes de la festa són uns altres i el festeig dels joves té molts altres recursos. Hi ha costums dels fadrins que han passat als més petits, significats que no corresponen al present i altres valors —com el de pertinença a una comunitat— que han agafat més força. La festa, conservada, recuperada o reinventada, no por ser mai idèntica a la que celebraren les generacions anteriors.

Més enllà del recull etnogràfic, l’estudi de les festes que anomenem tradicionals pot aportar idees per a repensar la festa actual, en moments de crisi econòmica, com a alternativa a l’oci col·lectiu de consum com a única proposta.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular, les idees i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s