Lovecraft i la fantasia popular

Aquest dijous, l’Associació de Jugadors i Jugadores de Rol de Reus –podeu provar de pronunciar el so de les seves sigles amb intensitat gutural i us sonarà a remor de càntic primigeni– inaugura el seu nou local al carrer d’Eduard Toda de Reus, al barri del Carrilet. En una època de relacions digitals i jocs virtuals, la pràctica associativa d’aquesta entitat necessita forçosament d’espais de trobada presencial i l’associació ha fet una aposta –arriscada i valenta en temps de crisi i retallades– per a disposar d’un local en condicions.

lovecraftpop

L’acte inaugural, a més de servir per a mostrar al públic la nova seu, en una jornada de portes obertes, recordarà l’escriptor de literatura fantàstica Howard Philips Lovecraft (1890-1937) en el 75è aniversari de la seva mort. Lovecraft és un autor cabdal en el gènere de terror i fantasia còsmica, entre molts adjectius que hom ha aplicat a les seves narracions, que va crear la seva pròpia mitologia, allunyant-se dels tòpics d’influència més explícitament cristiana, atorgant un paper clar als món oníric i incorporant elements comuns a la ciència ficció.

A les 8 del vespre tindrà lloc una taula rodona, «Lovecraft i el fantàstic popular», amb Lluís A. Torres, historiador i membre de l’AJJRR; Úrsula Subirà, historiadora de l’Art, i qui escriu en aquest bloc. L’activitat compta amb la col·laboració de Carrutxa.

Altres cops hem explicat que no es pot deslligar la literatura fantàstica contemporània d’allò que anomenem tradició popular. La construcció de mitologies paral·leles i la creença en éssers fantàstics han estat presents en tots els temps, amb interaccions amb la religió oficial, amb canvis significatius i evolucions respecte a la geografia. Un major coneixement del medi –les muntanyes, els territoris poc poblats, el mar– va obligar a cercar indrets més remots, fins arribar a l’espai com a última frontera. O no tan última, perquè alhora la introspecció sobre la persona desperta els monstres de la fantasia i els espais més quotidians poden esdevenir territori de l’horror. Amb una importància clau, en el passat i en el present, d’un inframón –amb tocs de profunditat, escalfor i humitat– associat als difunts,  a l’infern o a pobladors anteriors a «nosaltres», un fet significatiu en la interpretació de l’origen moltes pràctiques folklòriques.

Han canviat els mitjans de difusió, de l’oralitat i els plecs de fil i canya, de les rondalles explicades les nits d’hivern, al cinema o a les xarxes digitals. Les llegendes esdeven rumors i continuen reflectint els mites identitaris i les pors d’una societat. Tot plegat, matèria per a parlar-ne una bona estona, palesant que la cultura popular és ben viva i envoltada de presències inquietants que mai no han mort.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s