Ninou

La festa de Cap d’Any o Ninou –del llatí anni novi, ‘any nou’– havia estat celebrada popularment com una diada del cicle hivernal amb captes infantils, balls i altres pràctiques pròpies d’aquest període que culmina amb el Carnestoltes. De fet, molts dels costums del present, inventats o exagerats pel foment del consum que impregna la nostra cultura, connecten amb les tradicions urbanes del temps de Carnaval, sopars de luxe entre les classes més benestants –a vegades, amb tocs orgiàstics– o els balls de disfresses a les societats.

En l’àmbit més popular, molts costums eren comuns als d’altres festivitats del moment. A Reus, al segle XIV, aquesta diada començaven les batalles amb taronges pròpies del carnaval i, al segle XVI, el rei del fadrins –anomenat rei moro o rei moixó– tenia aquest dia franquícia de carn. En altres poblacions es feien danses o jocs que igualment es repetien per les festes majors d’hivern –Sant Antoni o Sant Sebastià, per exemple–, la Candelera o Sant Blai.

Diada de guilandos i captes infantils, el mot ‘ninou’ designa les estrenes en diners o en llepolies, que es donaven el dia de Cap d’Any a les criatures que felicitaven pel començament de l’any. A Àger, recull el DCVB, la fórmula petitòria dels infants era: «Mos voleu fer de ninou, que us guardarem la vaqueta i el bou?». Joan Amades publica una cançó –que  va recollir a Maçanet de Cabrenys– ben semblant a d’altres que encara trobem en festes com Sant Nicolau:

«Ninou, ninou,
la cua del bou;
panses i figues,
nous i olives,
si no me’n doneu,
escales avall caigueu.»

A mitjan segle XIX, Andreu de Bofarull escribia, en referència als menestrals reusencs, «unos y otros al salir a la calle se felicitaban cordialmente, y precedidos de sus chiquillos, iban a la misa mayor, en donde oían estasiados los acordes de chirimías y oboes […] concluido el oficio divino, con paso grave y mesurado cumplían con las visitas de año nuevo, observando un orden rigurosamente cronológico desde los más prócsimos parientes, hasta los amigos, conocidos y vecinos.»

Ara, l’any comença al so de les dotze campanades –a les places o a la televisió– i les dotzenes de senyals d’avís dels telèfons mobils que indiquen que, uns i altres, esperem que el nou any sigui millor.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s