La cançó dels pobles

«A l’Espluga són erugues,
a Montblanc són budellers,
a Vilaverd toquen l’arpa
i a la Riba, paperers.»

(Popular al Camp i al Priorat, recollida de la tradició oral)

La geografia folklòrica constitueix una font que nodreix una gran varietat de formes de literatura oral. Són ben nombroses les formes de literatura popular que parlen dels pobles, de la seva ubicació, dels oficis que hi predominen, i de les reals o suposades característiques del seu clima o del caràcter dels seus habitants. Dites i cobles –emprades antigament com a cançons de ronda o de treball– són prou presents avui encara en la memòria popular.
Exemple de cançons més llargues són aquelles que enumeren els pobles d’una contrada, amb afegits sobre el malnom dels seus habitants o la seva feina. N’hi ha diversos exemples. Aquesta, que parla d’alguns pobles propers –de la Conca, el Camp, el Priorat i la Ribera–, l’he trobada a la revista literària Catalunya de 30 de juny de 1903, aplegada per Pius Sedó i Peirí, que comenta que tenia «la seva tonada, que jo he sentit cantat alguna volta, monòtona si’s vol però ab lo deix y regust ben populars».
Sedó, que escriu des de Montblanc, atribueix la cançó als vereders –castellanisme que designa la persona que porta un avís o ordre d’una autoritat, especialment eclesiàstica, d’un lloc a altre–, indicant que abans

«Lo servey de correus degut a lo molt atrassadas qu’estavan y escassas qu’eran las vias de comunicació, s’efectuava per medi de peyatons que passaban més o menos periódicament de poble en poble per deixar y recullir la correspondencia. Sens dupte se’ls conegué ab diferents noms segons la comarca, manera de efectuar lo servey o caracter particular de cada hu. Aquí se’l coneixía pe’l Veradé, segurament perque aprofitant las dresseras o veredes escursaba las distancias.»

En el transcurs de les nostres recerques de camp, fa anys, vam aplegar algun fragment que podria haver format part de cançons semblants. Potser aquesta no fa sinó integrar textos més breus, de tradició oral. Sedó la qualifica de romanç i anota que les cobles foren recollides pel seu pare, «de boca d’un conegut seu, matalasser, qui las habia sentit cantar al mateix veradé». Aquí la teniu:

«La Espluga prop de Poblet,      ahont habitan los frares.
A Montblanch los budallés,     alla hont forman las sumarias.
A Vilaret bona gent,     sino que hi va caure l’arpa .
La Riba prop del estret,     ahont fan lo papé d’estrassa,
Picamoixons prop del riu,     pero més ho es la Plana.
Vilaplana y l’Aleixar,     terra de molta avellana.
L’Alcover está blanquejat,     la Selva sobredaurada.
Castellvell los Gambirots,     que matan la cassa al ayre.
A Reus los diuen ganxets:     gent de perruca y espasa.
Tarragona prop del moll,     allí hont portan la trincanta.
Altafulla las pobretas,     rentadoras de bugada.
A Constantí’s fa bon vi     y a Vilaseca no gayre.
A Cambrils los tarongers,     terra de molta aygua nafa.
A Riudoms son hortolans     y a Alforja’ls diuen xarrayres.
A Vinyols tots son pobrets     y a Riudecanyas pellayres.
A Montbrió’ls currutacos     y a Montroig los estafayres.
A Ciurana’ls roquerols,      que van per las rocas altas.
A Cornudella’ ls cornuts,      que al portal trauen las banyas.
A Poboleda’ls bufons     y a la Morera las grallas.
A Torroja’ls soldats vells,     que en la vida han tocat armas.
A Porrera’ls supliqués,     terra de moltas barallas.
A la Vilella guineus      y a Gratallops los mofayres.
Lo Lloá es lo mitx del mun,     Garcia terra de garces.
A Bellmunt los ricatxons,     cuasi tots ne son minayres.
A Falset los lleganyosos,     per nom los diuen colayres.
A Marsa los favaters,     que no menjan sino favas.
Al Masroig los taberners,     allí tots ne son gomayres.
A Tivisa’ls carboners,     allí tot ne son montanyes.
Mora está prop del riu Ebro,     petits y grans tots son lladres.
A Benissanet gerrers     y a Ginestá los pellayres.
A Miravet, gran castell,     tenen las bruixas tancadas.»

En unes notes a la fi del romanço, Sedó apunta que mentre Alcover té un aspecte força rústic, amb les cases blanques, la Selva «se dedica a la industria de plats y ollas y demés, en que’s gasta tant del barnís qu’extrehuen de las galenas de sulfur de plom, d’aquí lo sobredaurada». I que el gambirot és un moixó, però crec que potser ho deien als joves de Castellvell, entremaliats i de poc seny, segons una accepció del DCVB. «La trincanta vol dir la cadena del presidari», diu, potser pel soroll que fa, en referència a la presó tarragonina. I defensa els mont-rogencs del càrrec d’estafaires i, més endavant, als de Móra els tracta de ser lladres.
Que el Lloar sigui el centre del món no ho té clar, però tot podria ser, i també explica que al Masroig «se dedicavan avans de coneixers la goma arábiga y altras similars, a recullir las gomas de’ls admetllers, cirerers y demés».
De fet, tot el text és ple de referències a etimologies casolanes –els cornuts de Cornudella o les garses de Garcia– i a activitats productives locals, com el carboneig a les muntanyes de Tivissa o les mines de Bellmunt. Ara ja sé que un currutaco és un home excessivament donat a vestir segons la moda i a fer-ne ostentació. I a les notes de Sedó afegeixo que Vilaret és Vilaverd, on, segons la tradició, va anar a caure l’arpa del rei David, però aquesta és una altra història, no menys entretinguda…

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La cançó dels pobles

  1. Retroenllaç: A la cançó dels pobles del Camp i el Priorat "a Alforja’ls diuen xarrayres" - alforjastark.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s