La cultura viscuda pels infants

La festa té el seu propi costumari infantil, espais on els més petits de la comunitat són els protagonistes i actuen com a grup social diferenciat, en paral·lel o de forma totalment independent dels adults. El costumari festiu dels més petits no es limita, doncs, necessàriament a reproduir, en la forma, les pràctiques dels adults. En tot cas, en el transcurs del temps, no han estat pas pocs els costums que han passat dels grans i, encara més, dels joves fadrins als infants. Però els processos d’infantilització de la festa o dels seus components tenen poc a veure amb la reproducció mimètica d’allò que fan els adults, amb finalitats pedagògiques o d’integració de la canalla a la festa, o amb voluntat d’assegurar-ne pretesament la continuïtat.

caramella28

La revista Caramella dedica el seu número 28 al món infantil i la cultura popular, en una visió molt àmplia que abasta des de la construcció de la infància en el món contemporàni o els ritus de pas en la infantesa, amb articles de Josefina Roma, Cris Molins i Raúl Hernández; al cançoner infantil, a càrrec de Jaume Ayats, o a les pràctiques del costumari preindustrial que perviuen en el present, en el cicle de festes hivernals –Josep Messeguer i Salvador Palomar– passant per períodes recents de la història en què hom intentà bastir una societat diferent: Les noves rondalles del temps de la Revolució (1936-39), de Dolors Marín o l’experiència de La revista Floreal, una proposta educativa llibertària de Laia Fluvià. També amb articles sobre l’etnopoètica en l’univers infantil, de Ramon Bassa o l’auca dels jocs de la mainada, de Biel Pubill, aquest últims dins una de les seccions habituals de la publicació que parlen de músiques i músics, instruments, museus, associacions cultura popular, llibres i discos Més de cent cinquanta pàgines.

La festa cíclica, vinculada al calendari –els jocs i altres pràctiques infantils més quotidianes representen ben sovint un estadi diferent del món dels adults, equivalent a l’estat de festa– representa una part significativa d’aquesta cultura viscuda pels infants.

«La festa patrimonial del nostre país –escriu Jordi Bertran– ha viscut la seva revalorització gràcies sobretot a la concatenació generacional de públics. En auest sentit, un infant que primer pot participar en la versió petita, després acostuma a viure l’adolescència seguint altres pràctiques festives més vinculades al vessant no patrimonial –empalmades, concerts, cercabars o barraques, per esmentar-ne algunes– per ja de jove o d’adult integrar-se de ple en els seguicis titulars. En el moment en que pretenguem que, si més no en un context urbà, la festa s’identifiqui únivocament amb l’arrel, correm el risc de perdre molta gent pel camí.»

reis2013riera

Esperant els Reis d’Orient. La Riera de Gaià, 2013

En una aproximació etnològica, del passat al present, ens poden servir d’exemple les moltes pràctiques que conformen el ric costumari tradicional del cicle hivernal —en un sentit ampli, des de finals de nombre a la meitat de la quaresma— com són les captes i els costums que tenen com a protagonista la canalla que recorre els carrers captant, encenent manats d’herbes seques, cantant o fent soroll amb estris diversos. Més enllà de les arrels mítiques i la pervivència evolucionada de costums preindustrials, més enllà de referents simbòlics ancestrals, molts d’aquests costums constitueixen un aprenentage de la transgressió, amb la complicitat de les famílies o de l’escola, no sempre ben contemplada per les normatives vigents.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La cultura viscuda pels infants

  1. Retroenllaç: Infants, festa i festa infantil | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s