A Rossell, pastissets per Sant Antoni

No insistiré en com la festa de Sant Antoni ha canviat profundament en l’últim mig segle. La desaparició dels animals de treball emprats per al transport i l’agricultura, les transformacions en el món rural, la mobilitat de les persones i l’emigració dels pobles a les ciutats, han modificat substancialment el context en què antic costums tenien vigència i avui, si es mantenen, ho fan com a escenificació i record del passat. Un fet que es pot constatar en moltes celebracions és com pràctiques, antany secundàries, adquireixen centralitat fins esdevenir emblemàtics en la festa.

En el cas de Sant Antoni, havia estat prou comú el costum d’obsequiar amb alguna pasta o menjar dolç –coquetes, pastissets o casquetes, rollets…– i un traguet de vi dolç –mistela o altre licor– a les persones que participaven en la benedicció dels animals. Aquesta és una pràctica que s’ha conservat, associada a moments significatius de la festa com la sortida d’ofici, la benedicció dels animals de companyia, l’encesa de la foguera o l’inici d’una desfilada de les carrosses, per posar alguns exemples. En algunes poblacions, la venda dels tortells o els panets de Sant Antoni constitueix una forma de finançament popular de la celebració.

La festa de Sant Antoni a  Rossell, al Baix Maestrat, constitueix un exemple de com aquest component gastronòmic pot esdevenir protagonista absolut de la celebració. A l’igual que en altres poblacions i tal com explica Joan Anton Verge, al capítol dedicat a Sant Antoni –dins El calendari festiu a Rossell. Tradició i modernitat (Onada ed., 2010)– «qui portava el pes de l’organització era el majoral, que s’encarregava de presidir els actes i de proveir els pastissets que es repartien». Per això comptava amb els recursos que generava la venda de l’oli d’una olivera, la rifa del porquet i la capta que es feia a l’ofici. La festa, com arreu, es transformà i, finals dels setanta del segle passat, l’organització va passar a la comissió de festes –una veritable institució al poble– amb la col·laboració dels quintos.

I la quantitat de pastissets que s’elaboren per la diada ha anat en augment, ara se’n fan més de sis mil, ens expliquen. En l’actualitat, tothom col·labora aportant ingredients –farina, oli, sucre, cabell d’àngel– o diners per a elaborar els pastissets. Dissabte a la tarda es preparen als forns i en algunes cases properes on es reuneixen, sobretot, les dones. Un cop cuits es recullen per repartir-los l’endemà.

El diumenge, després de l’ofici es fa la benedicció i aquelles persones que porten el seu gos, gat o altre animaló a beneir són les primeres en recollir els seus pastissets. Després tothom pot passar a recollir tants pastissets com li toquin. Perquè abans el repartiment era menys organitzat i els que es posaven al davant n’arreplegaven molts més fins que els quintos els hi abocaven alguna post buida de pastissets, però plena de sucre al damunt. Però ara, el repartiment es fa força més ordenat amb dues fileres que esdevenen recorreguts circulars: quan t’han donat els dos pastissets –com a màxim– pots tornar a afegir-te a la cua. I com que n’hi ha milers, ningú pateix per quedar-se sense o sense repetir. Quan el temps no acompanya, com enguany, l’acte es fa a cobert. A Rossell, Sant Antoni és la diada del pastisset.

Tot plegat, constitueix un exercici de refermament de la identitat comunitària, de festa participada i participativa, en la mesura que capta, elaboració i distribució són col·lectives. Com ho són les aportacions que permeten fer la rifa, a mig repartir pastissets, d’un corder, un tocinet, diversos conills i pollastres. O el sopar de la nit del dissabte que, a l’entorn de la carn i els derivats del porc torrats a la brasa, reuneix centenars de persones, agrupats per colles familiars o d’amistat. En definitiva, una festa viva que a partir d’elements heretats del passat es redibuixa al present.

pastissets

Els pastissets o casquetes són un dolç típic a les comarques de l’Ebre, al Matarranya i a tot el País Valencià. També se’n fan a Mallorca, on es coneixen com a rubiols. En algunes comarques aragoneses s’anomenen tortas del alma.

Són fets –amb variants locals– d’oli, farina i ous, pel que fa a la pasta, amb l’afegit d’un toc de moscatell, anís o mistela. El farcit sol ser de carabassa confitada –cabell d’àngel– moniato, brossat o brull (mató)… o altres ingredients. En alguns pobles del Maestrat els farcits de brull s’anomenen flaons. En l’actualitat se’n fan de molts tipus i en algunes comarques s’acostumen també amb un farcit salat.

Expliquen M. Cinta Mayo i Vicent R. Caballer a La cuina de Rossell (Onada ed., 2008) que a Rossell el consum de pastissets és ben arrelat, a més de Sant Antoni, per Sant Josep, a les celebracions familiars o quan ve de gust, que sol ser sovint. I com diuen els autors:

«Cada poble en defensa la seua versió, però, amb el pastisset a la mà, hem de reconèixer que els de Rossell són dels més bons que arreu dels Països Catalans  es fan i es desfan.»

(Fotografies: Montsant Fonts i Salvador Palomar)

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a A Rossell, pastissets per Sant Antoni

  1. CuinaCinc ha dit:

    que bé!!
    molt bona crònica
    fins i tot farcits de codonyat.
    a vegades no puc deixar comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s