A ritme de jota

L’èxit de la jornada organitzada aquest dissabte passat, a Cornudella de Montsant, a l’entorn de la jota, palesa que en aquest món –i més en temps de crisi– la voluntat i la complicitat entre les persones permet generar propostes culturals participatives i de qualitat, a l’abast de tothom

Convocada per iniciativa del grup que aquest estiu va començar a ballar jotes al poble, i la col·laboració del veïnat, la jornada aplegà més d’un centenar de persones –entre els tallers, a la tarda, i el sopar-ball, a la nit– en la seva majoria de Cornudella, però també d’altres poblacions. De fet, el taller de jotes compta habitualment amb participants de diferents pobles del Priorat o el Camp.

Francesc Tomàs Panxito va dirigir un taller amb músics –bàsicament amb instruments de corda– per a l’acompanyament musical de la jota. Lídia de Mena, de La Clavellinera, va ser l’encarregada del taller de ball, explicant que més que l’aprenentatge d’una forma o una coreografia concreta, l’activitat es proposa com una introducció a la dansa perquè cada persona disfruti el fet de ballar.

La melodia de jota que havia estat comuna en el ball de plaça de Cornudella, fou una de les protagonistes de la jornada, junt amb altres peces del repertori prioratí, com la jota de Falset o el Coco Pere del Masroig.

A la nit, va tenir lloc un sopar popular i la crida als participants a portar cócs fets de casa va desbordar les previsions de l’organització. El ball –amb jotes i altres ritmes– amb Francesc i Alba Tomàs, comptà amb la col·laboració de músics d’altres grups presents a la jornada com l’Anaís Falcó o l’Arturo Gaya, entre altres. I, evidentment, de tots els que es van animar a partir de l’experiència del taller de la tarda.

Ja era diumenge i l’Arturo encetava la cantada de jotes. S’hi van afegir la Laia Pedrol i el Christian Simelio, de l’associació Cor de Carxofa, que la nit abans havien participat en un sopar a Reus, previ al Cantaval. I encara, vam acabar improvisant al so dels panderos quadrats que fa l’Albert Margalef.

Tot plegat, una diada intensa que ens va deixar un regust dolç –i no només per la mistela i els cócs– amb ganes de continuar ballant jotes i cantant, amb pràctiques d’una tradició que retroben la seva vigència en la mesura que són útils per a la relació entre les persones.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s