Carnestoltes (Liii) torna Reus

Sembla que es pot començar la crònica d’aquest Dijous Gras amb alguna cosa més que la suada cantarella de com «l’espectacle del pregó del carnaval omple de llum i color la plaça del Mercadal». Tampoc tindria gaire mèrit afirmar que l’acte d’enguany ha estat millor que el de l’any passat. El de 2012, superant en línia descendent el d’anys anteriors, va aconseguir ser la cosa –dir espectacle no s’escau– més lamentable perpetrada al Mercadal en nom de la festa.

Podeu suposar, doncs, que l’arribada del 53è Carnestoltes  –LIII, pels amics–m’ha agradat. No puc dir si molt o més, perquè no tinc referències properes més enllà del record d’antics carnavals del segle passat (i no us equivoqueu de segle). Només pel grau de participació que ha mostrat mereix la meva felicitació.

El Carnestoltes i la seva primera amiga –sembla que en té més d’una– ha arribat en tren, diuen, procedent d’una llunyana estació del Camp, però jo ho he vist. Els he vist arribar al Mercadal en vehicle d’època, al bon ritme de la Bandarra Street Orquestra, on els han posat sota pal·li escarransit portats per uns personatges amb banyes molt comuns a les festes reusenques.

Amb puntualitat reusenca, que ha deixat garratibats els espectadors –Carnaval és la culminació del cicle festiu hivernal, i a l’hivern aquí fa fred, a diferència del Brasil– l’espectacle ha començat amb la solemne entrada de la Germandat dels Set Pecats Capitals amb les cendres de l’anterior i dissortat, en molts sentits, Carnestoltes.

Un cop ha començat, l’espectacle ha encadenat amb prou agilitat i nombroses referències burlesques a l’actualitat, seguicis festius d’anar per casa, dansa, crítiques a les retallades en cultura i festa, subhasta d’edificis municipals… fins i tot, el carnavalesc monarca ha tingut un moment per anar a fer una feineta i per intentar caçar un elefant que casualment passava per l’escenari, rebre indignats que han estat foragitats amb pilota de goma o manifestants independentistes. Amb un final de pirotècnia xinesa prou efectiu. En conjunt, es detectava un grau de satisfacció prou notable entre el públic. Ja sortirà (o no) qui no li haurà agradat.

Per la meva banda, afirmo que el Carnestoltes ha tornat a Reus. I no em sembla poc. Barret, gent de la colla de Carnaval Reddis i totes les persones que hi han col·laborat.

Visca la República Independent del Carnaval de Reus!

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s