El carnaval més reivindicatiu

Ahir va tornar a sortir als carrers la cercavila del Cantaval. Centenars de persones –no totes alhora– es van anar afegint a la colla de cantaires, en una o altra plaça del recorregut previst i també al raval de Santa Anna, on es va obsequiar als membres locals del partit que mana a Espanya amb una inspirada versió de la peça Clavelitos. L’acte, organitzat per qui sap qui, va comptar amb l’acompanyament musical de la banda deBlassis Dominus Tecum, la batucada dels diables reusencs per anar fent camí i els balladors de Reus Dansa per animar a ballar, amb la destacada presència del Carnestoltes Liii i el seu sèquit de la colla Carnaval Reddis.

Amb el suport líquid de la garrafa de masclet d’Arran, la comitiva va anar avançant des de les Peixateries Velles, on va entonar la coneguda havanera de l’avi iaioflauta, a la plaça del Castell on es va trobar amb un grup de treballadors de l’Administració que es lamentaven de com el desembre congelat els hi havia glaçat la paga. Al Mercadal, abans d’entonar la tradicional cançó del lladre davant de l’Ajuntament, es va representar aquella bonica i innocent cançó infantil  de l’elefant, que anima a fer mímica:

Mireu a palau,     entre els grans reis que hi ha:
és un gros animal     que amb escopeta va…

A la plaça de la Farinera, es recordava la regidora més estimada per tothom que vol fer festa i activitats al carrer. I, davant del Casal Despertaferro es cridava al Carrasclet a tornar al Mercadal:

Torna, torna Carrasclet,     que la llengua ens prohibiran,
que ens rebentaran l’escola,     que els jornals ens robaran.

cantavalalraval

I al Raval de Santa Anna, cantàvem:

Bárcenas els dóna el sobre,     el dóna i tanquen la boca,
als altres donen lliçons,     de vergonya en tenen poca.

Ells es cobren sobresous     en negre, que és més sucós,
a Hisenda no diuen res,     que si no és ruinós

Corrupteles, corrupteles,
corrupteles del pepé espanyol
ells practiquen corrupteles
brutes com baba de caragol.
Si algun dia, corrupteles,
de sobres no se’n poden quedar,
no et pensis que no són corruptes,
és que no els queda res per robar.

cantavalprim
Foto: Montsant Fonts

La cercavila finalitzà amb un himne al general que presideix la seva plaça i ens acompanya en els nostres malsons culturals com el retorn de la mòmia:

Prim, prim, prim i mort de bala, mort de bala, mort de bala…

Li dictaminaren,     una mort molt fina:
no va ser per bala,    ni tampoc metzina.
Que el van escanyar, que el van escanyar,     com a una gallina.

Regidors i Arcalde,     tota la capella,
van anar a Madrid,    amb l’Ana Botella
a descobrir una placa, a descobrir una placa,     i fer lo titella.

Les lletres senceres les trobareu al Quiosc del Carnestoltes. I com que no es pot manxar i tocar l’orgue a la vegada, tinc poques fotografies per il·lustrar l’article. Tan aviat com en reculli les afegeixo.

Al finalitzar el recorregut, al local dels Xiquets de Reus es va servir un arròs a la falda, acompanyat de la potent sonoritat de les gralles. Més de nit, els supervivents van fer cap a la sessió carnavalesca amb Dj al racó de la Palma, entre altres opcions pròpies del moment.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El carnaval més reivindicatiu

  1. Retroenllaç: El cantaval 2013 en imatges | La Teiera

  2. Retroenllaç: Taller de lletres | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s