El carnestoltes crema

Ja fa anys que l’enterrament del Carnestoltes ha esdevingut, a Reus, un acte menor d’un carnaval que concentra el seu públic en les desfilades del dissabte  i diumenge, els balls i la fira gastronòmica del dilluns. Un fet que no treu que es pugui diferenciar entre bons enterraments de carnaval i mediocritats, poc més que comiats de solter que passen pel carrer entre la indiferència dels vianants. El d’ahir fou –tot i el fred i el vent que ha caracteritzat la celebració d’enguany– força més animat que els d’anys anteriors. Una mascarada pròpia de la festa, sense grans recursos, però efectiva.

La Germandat dels set pecats capitals, que ha acompanyat l’inici i el quasi final de la festa, va aportar la solemnitat adequada al moment. La Germandat és una agrupació carnavalesca, sorgida de la crisi en l’organització de la festa, que –a banda d’altres activitats– ha optat per dissenyar i mantenir un ritual simbòlic de preservació de l’esperit del carnaval, amb la recollida de les cendres del Carnestoltes, que acabarà essent –si no ho és– tradició. De fet, aquesta genèsi de les considerades tradicions, com a repetició cíclica d’unes pràctiques, és prou coneguda.

L’acompanyament musical en viu, a partir de melodies populars adaptades a laments funeraris o toc propis de la setmana santa, atorga una qualitat a la seva desfilada que mai podran igualar les marxes fúnebres enllaunades que tant han sovintejat al nostre carnaval.

Al Mercadal, els diables van robar el braç del Carnestoltes que cremaran aquest Dimecres de Cendra. Aquest és un altre ritual de nova creació. A Reus, el costum d’enterrar sucessivament parts del cos del Carnestoltes té, com a mínim, un segle i mig –el trobem ja en els carnavals de la dècada de 1860– però els nostres rebesavis no necessitaven escenificar el seu robatori. Les mascarades sortien i prou a enterrar el braç, el dit o la mà. Alguns anys es va enterrar el braç d’un carnestoltes que no havia arribat.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s