La dansa solemne de les Àligues

L’Àliga –si més no, aquelles que conserven la seva funció històrica– és una figura del bestiari festiu que amb un clar significat protocolari, símbol de poder, en molts indrets, encarna la dignitat de la població a la qual representa. Aquesta significació es reflecteix tant en els atributs que porta la corona, però en el cas reusenc també el bastó de comandament– o el fet que porti un colom dins del bec. Les àligues  compten amb una dansa solemne que interpreten en moments rituals de la festa, com a salutació o homentatge, a banda de les ballades més engrescades que, com altres peces d’imatgeria, poden fer en les cercaviles i altres moments de disbauxa.

Entre els privilegis d’aquest animal festiu hi ha el de ballar a l’interior dels temples. La de Reus ho fa al santuari de Misericòrdia, el 25 de setembre al vespre, en un acte que omple el recinte de gom a gom i que ha esdevingut un dels referents emblemàtics de la diada. L’Àliga de Barcelona balla, durant la Festa Major de Santa Eulàlia, a l’interior de la basílica de Santa Maria del Mar. Aquesta és una figura documentada a la ciutat des del segle XIV. Sota la responsabilitat del consell municipal, la seva dansa honorà reis i personatges notables que van visitar la ciutat. I, a l’igual que en altres indrets, podia ballar dins l’església i anava, a la professó de Corpus, davant la custòdia. Sense arribar a l’extrem de Reus –on l’Àliga fou físcament agredida per la seva identificació simbòlica amb la casa d’Àustria– el triomf dels Borbons i les prohibicions que afectaren els entremesos festius van fer minvar la seva presència, fins a desaparèixer a començaments del segle XIX.

A les acaballes del segle XX, tant Barcelona com Reus van recuperar les seves Àligues. Aquest dissabte, en un fet sense precedents, ambdues figures van interpretar les seves respectives danses solemnes en una església de Santa Maria del Mar plena de públic. Contemplar les seves evolucions en un entorn arquitectònic tan imponent com el gòtic de Santa Maria del Mar va constituir una experiència emotiva, un d’aquells moments de gaudi emocional, paradigma de la festa com a estat excepcional. L’acte formava part del convint que ha fet la ciutat de Barcelona a tots els grups de la Festa Major de Reus a participar en la celebració de Santa Eulàlia 2013.

El Ball de l’Àliga de Barcelona és una composició de l’any 1756 conservada en un manuscrit de l’arxiu de la Basílica de Santa Maria del Pi. La tonada de ball de l’Àliga reusenca –composada per Jesús Ventura en el moment de la seva reincorporació a la festa–  té tot el caire de solemnitat que el ritual exigeix. Foren interpretades, repectivament, pels Ministrers de la Ciutat i la Cobla Reus Jove.

Abans, l’Àliga de Reus havia sortit en cercavila, des del Palau de la Virreina, on es trobava exposada amb les altres figures de la festa major reusenca. A la plaça de Sant Jaume es va trobar amb l’Àliga de Barcelona i ambdues van interpretar els seus balls solemnes davant d’Ajuntament, per continuar després, amb la Coronela, els trabucaires de Perot Rocaguinarda, els gegants de Santa Maria del Mar i el Lleó de Barcelona, cap a la basílica.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s