La festa reusenca a Barcelona

La ciutat de Reus acaba de viure una experiència singular amb la recent participació de la pràctica totalitat de grups festius de la ciutat a la festa de Santa Eulàlia de Barcelona.

A banda del que pugui haver representat en la dinàmica associativa de cada col·lectiu –les xarxes socials són plenes d’imatges i comentaris– i dels components emocionals que, en l’àmbit personal, pot tenir sortir fora vila per mostrar-se en espais emblemàtics, l’experiència permet també reflexionar sobre el paper de la festa i les seves manifestacions com a referent d’identitat local.

20130216bcn02

D’una banda, la presència de la festa reusenca a Barcelona ha servit per a donar a conèixer la riquesa patrimonial de les nostres celebracions de Sant Pere i Misericòrdia, tant pel que fa a l’exposició d’imatgeria al Palau de la Virreina com a les actuacions –en la cercavila i  a plaça de Sant Jaume– dels grups festius. I, en el cas de l’Àliga, en la ballada conjunta amb la de Barcelona, a l’església de Santa Maria del Mar.

Hi ha un nivell de difusió més genèric –superficial, si voleu– que es tradueix en els centenars, potser milers de fotografies, que es van fer a les nostres danses i elements festius, tant al carrer com a l’exposició, sense que això impliqui necessàriament un coneixement de la seva procedència o la seva funció. Les seqüències tòpiques de grups de japonesos al costat del bou o dels gegants que els representen, o del Ball de Dames i Vells fent broma amb els turistes –entre molts altres exemples– palesen, en tot cas, el potencial i l’atracció estètica de figures i indumentàries.

20130217bcn28

En un altre nivell, es pot afirmar que una part de la població barcelonina va descobrir el seguici reusenc. Com també és evident que la ciutat és tan gran que hi pot haver actes amb una considerable assistència de públic que passin desapercebuts per moltes altres persones. Però s’ha de valorar positivament el veure la basílica de Santa Maria del Mar plena per contemplar la dansa solemne de les àligues o el seguiment que van tenir les actuacions durant la cercavila i a plaça de Sant Jaume.

Un tercer aspecte, que em sembla particularment interessant, ha estat el constatar que aquesta ha estat una festa per als reusencs i reusenques de Barcelona, la festa d’una colònia reusenca de naixement o relació. Si cada festa es vincula a una comunitat, el cert és que Santa Eulàlia 2013 ha estat una celebració significada per a un col·lectiu de persones que tenen en la ciutat de Reus els orígens familiars, o hi mantenen vinculacions personals, de treball o residència, que es remunten generacions enrere.

20130217bcn12

El paper de moltes festes contemporànies com a celebracions de la comunitat d’origen és clau per entendre la vigència de no poques festes tradicionals. Hi ha festes que possibiliten un retorn de les persones als seus orígens –retornant, per exemple, als pobles– i n’hi ha que permeten refermar, en diferent mesura, unes vinculacions de procedència. Aquest factor, clarament identitari, es va palesar, per exemple, en les visites a l’exposició –em comentaven que moltes persones s’apropaven a demanar informació, tot explicitant les seves arrels reusenques– com en els comentaris i retrobaments que van generar les activitats al carrer. A banda, evidentment, dels centenars de reusencs i reusenques que es van desplaçar a Barcelona per seguir les evolucions del seguici.

20130217bcn37

Anècdotes com les d’haver saludar més persones en un tram del carrer Ferran que al mateix carrer de Monterols, trobades familiars amb parents que viuen a Barcelona, o la sorpresa de persones grans davant el conjunt d’elements que s’ha afegit als gegants, nanos i  mulassa del seu record, podrien il·lustrar, com moltes altres aquesta percepció de fer Festa Major, intensa, no només en el sentit de contemplar una exhibició de colles.

I, és clar, tot i que tant els gegants com les figures del bestiari, com moltes danses ja havien anat a Barcelona, més d’una vegada, el cert és que el conjunt aportava la visió de la força d’un model festiu, llegat del passat i recreat en el present, que mobilitza centenars de persones. Fou, més que una exhibició de grups de cultura popular de Reus, una festa reusenca.

20130217bcn36

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s