El carnaval del 1593

Fins al 1527, i durant segles, el senyor feudal de Reus havia estat el canonge cambrer de la seu de Tarragona,. En aquest moment, el Papa, per atendre un favor, partí la senyoria eclesiàstica i creà una baronia, amb la qual cosa s’encetaren una sèrie de plets que, en diferents moments, portaren els reusencs davant els tribunals de Barcelona, Roma i Madrid. Tal com explica Ezequiel Gort, el 1539 va desaparèixer la cambreria i la senyoria passà al capítol de canonges de Tarragona, qui, al seu torn, el 1581 va vendre Reus a l’arquebisbe, un fet que no fou acceptat pels reusencs, que el 1585 van intentar posar la vila sota la directa jurisdicció reial.

Aquesta situació de conflicte explica l’animadversió de la població reusenca vers els representants dels tarragonins. La defensa dels interessos del capítol tarragoní a Roma anà a càrrec del canonge Baltasar Compte. A començaments del 1593 –no coneixem la data exacta, però molt probablement el diumenge 28 de febrer o el dimarts de Carnaval–, el canonge Compte fou blasmat públicament i cremat un ninot que el representava. Potser a la plaça del Mercadal, tradició molt reusenca que es repeteix des de fa segles amb personatges de tota mena.

Josep Blanch, alguns anys després (Arxiepiscopologi de la santa església metropolitana i primada de Tarragona, acabat d’escriure el 1665), ho descriu amb detall:

«Lo plet dels de la vila de Reus ab lo Capítol anave ab gran calor en Barcelona, Roma y Madrid, y en aver pres possessió lo Sr. archebisbe, lo citaren a la causa, lo qual mostrà tenir poc cuydado de ella. […] si bé costà grans enfados y gastos al Capítol, que hagué de enviar a Roma un canonge a assistir al plet, que fonc lo canonge Compte, al qual los de Reus prengueren molt de tema, perquè defensave lo plet per lo Capítol.»

El detonant de la mascarada fou la notícia que els reusencs «un dia reberen avís que havien guanyat un altercat en la Rota», una part del plet que els enfrontava amb els tarragonins:

«Feren lluminàries i grans festas, puis molts hòmens de la vila anaven per ella tocant un barril de tonyina enlloc de tabal, y feyan cridar per los llochs y carrers més públics que qui·s volgués fer soldat de aquella companyia acudís a la casa pública, que allà lo canonge Compte lo assentaria, y luego isqué una dona cavallera en un jument, ab los cabells esbandits, portant una alabarda en la mà, y moltas altres a peu ab ses albardes, cridant: ‘Visque lo Papa y muyra lo canonge Compte’;  y a l’últim feren l’estàtua del canonge Compte, ab sos vestits canonicals y la cremaren.»

donesballant

Havia de ser per carnaval, perquè aquests dies s’encenien lluminàries –com recullen les ordinacions de la vila– i hom podia sortir al carrer al vespre. Si fer servir un barril de fusta com a tabal té la seva gràcia, el que defineix la popularitat de la mascarada és el protagonisme de les prostitutes de la població. La comitiva, probablement, sortí del burdell i anava encapçalada per una noia a cavall «ab los cabells esbandits» –fet que palesa la seva condició–, seguida de les seves companyes, totes amb alabardes. Aquest petit exèrcit de prostitutes i no pocs homes, hem de suposar, feren burla del canonge.

Aquesta mascarada popular –que, com a mínim, va ser tolerada per les autoritats municipals– no va agradar gens ni mica al Capítol tarragoní, que es queixà a Roma. Setmanes després, la vila es defensava negant els fets:

«En lo qual consell foren llegidas unas lletras rebudas als últims dias de abril 1593 de nostros síndics de Roma, en las quals nos donen avís del que convé fer per nostra justícia y assenyaladament demanen sien rebuts testimonis provant en contra del que lo canonge Compte ho deduït davant sa santedat, dient com en Reus eran cremada la sua stàtua, essent molt gran falsedat.» (AMR, actes municipals, 4/7/1593)

Les excuses reusenques, però no van servir i tots els reusencs foren excomunicats –no fou la primera vegada–, fet que li comportà a la vila una multa considerable. Però els de Reus, «no obstant que en totas parts los avien deshauciats, no volian donar la possessió a l’archebisbe». I no van pagar fins que foren obligats, pel virrei, per la força: «Y així feu venir las guàrdias de Rosselló y vent-se apretats la donaren y obehiren, y cobrà lo Capítol la pensió.»

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s