El Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat

Aquest dimecres s’han inaugurat oficialment les noves instal·lacions –ja obertes al públic fa mesos– del Museu de les Mines, a Bellmunt del Priorat, centre d’interpretació de la mineria del plom, en aquesta població de la conca minera del Siurana, que forma part del sistema del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.

Més de deu anys després de la seva obertura, el museu és visita obligada per a conèixer, en tota la seva complexitat, el passat d’una comarca que s’identifica bàsicament amb l’activitat agrícola i, sobretot, amb el conreu de la vinya. La mineria, present al territori des de temps protohistòrics, és –a finals dels segle XIX, quan arrenca el procés d’industrialització de l’extracció de la galena i el tractament del mineral– el contrapunt econòmic i social a l’agricultura en una part important de la comarca.

museubellmunt1 museubellmunt2museubellmunt3 museubellmunt4

A l’espectacularitat del recorregut per les galeries del primer nivell –motiu suficient per a visitar-lo– s’hi afegeix la possibilitat de conèixer les formes de treball i la vida d’un Priorat industrial, amb obrers a sou –amb una economia molt diferent a la del món rural– procedents de les poblacions de la rodalia, amb un treball dur que inevitablement portava a la malaltia crònica. Les noves instal·lacions permeten apropar-se no només als processos tècnics, sinó també a la vida quotidiana de la població –homes i dones, economia i oci, metge i escola, de la festa a l’arribada del futbol. Tot plegat per a conèixer la importància de la producció de plom en el passat, amb la presència de societats de capital del país i d’altres indrets d’Europa, però també per a entendre un Priorat menys rural i on les idees de transformació social i millora de les condicions de la classe treballadora van arrelar ben aviat.

L’adequació dels edificis de la mina Eugènia i la seva recuperació com a centre d’interpretació no haurien estat possiblea sense la voluntat d’un poble i del que fou el seu alcalde, Joaquim Torné, que va impulsar, no sense entrebancs, la seva creació. El museu ha anat creixent, a partir de l’atractiu de la baixada al subsòl, en continguts, a partir d’iniciatives de recerca i exposicions locals –en què la participació del veïnat ha estat clau–, fins a la millora dels accessos o  la consolidació del seu discurs històric i etnogràfic. El museu és avui un recurs de memòria i un factor d’atracció per a forasters, per al poble i la comarca. Patrimoni cultural i turisme.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en patrimoni. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s