Temps de preparar els desmais

A la societat preindustrial, molts costums de quaresma i setmana santa, vinculaven la celebració cristiana amb l’arribada de la primavera, la resurrecció de Crist amb el ressorgiment de la vida, l’esclat de la natura amb l’arribada del bon temps. Poca cosa en resta en el present perquè, a la pèrdua d’antics simbolismes resultat dels canvis socials que afectaren moltes practiques parareligioses populars entre mitjan segle XIX i el primer terç del segle XX, cal afegir que l’Esglèsia oficial, en temps d’imposició religiosa del nacionalcatolicisme, tampoc es preocupà massa –si no ho prohibí explícitament– de conservar allò que no encaixava prou amb l’ortodòxia. I encara, en temps més recents, la renovació de la litúrgia també ha suposat l’eliminació d’antigues formes de culte.

Un exemple prou clar és el dels monuments que es bastien el Dijous Sant per a exposar el Santíssim, guarnits de palmes i torretes amb plantes, herbes aromàtiques, moixons engabiats… Aar a visitar monuments era a les ciutats tot un ritus social.

4 T

Un element que sovintejava en la decoració del monument eren els desmais –com en dèiem a Reus–, majos o cabelleres –com s’anomenaven en altres poblacions del Baix Camp i del Priorat–, torretes en què les dones plantaven gramínies que havien de deixar créixer a les fosques, formant llargs filaments blancs. Violant i Simorra (Etnografia de Reus i la seva comarca, 1959) ho explicava així:

«A Ulldemolins, per Carnestoltes, les dones ja sembren cabelleres o testos de veces, civada i blat. El dijous sant les adornen amb penjarelles de joies, i, junt amb gàbies de canaris i de caderneres, les porten al monument que paren a la capella de les Ànimes, en forma d’escalinata.»

Potser la publicació del treball de Violant va motivar un article, «El ‘desmai’ de Setmana Santa, un tipismo en trance de perderse» (Reus, 21/3/1959), on s’apuntava que, pràcticament desapareguda la pràctica a la ciutat, encara es conservava en els pobles de la rodalia:

«Hasta 1957 no faltaban dos bellos y frondosos ejemplares en el monumento instalado en la capilla de las Hermanitas de los Pobres; única pervivència, acaso, de una humilde pero bella costumbre popular. […] El año pasado, que recordemos nosotros, no vimos ya ningín ‘desmai’ en los Monumentos de la Semana Santa. Y consideramos que es una lástima, Las blancas cabelleras de plata daban al Monumento una nota simpática…»

4 T

A Almoster em van explicar aquesta altra preparació d’aquests guarniments vegetals:

«Agafàvem una torreta i hi posàvem llavor de bordanya. Saps a què és? Això, veces, bordanya, això que mengen los coloms. Lo primer. I llavòrens hi posàvem també d’alpiste, de blat o ordi. És clar, allò, la bordanya, feia així com a desmai i feia com uns grupets així. I allò, l’alpiste, feia com una coseta vermelleta, com un raspallet, com un pinzellet, vermellet. Aqueixos majos los posàvem a sota d’una portadora i quedava blanc, com que no tenia llum […] i ho posàvem al celler, en un puesto fosc, sota una portadora, i a regar-ho cada dia! Molts dies a regar-ho i a tornar-ho a tapar-ho de seguida.» Es que sortien més bé es posaven més a la vista.

Fa uns anys encara vaig poder fotografiar desmais o cabelleres, al Priorat. Us els ofereixo.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Temps de preparar els desmais

  1. spalomar ha dit:

    Podeu ampliar informació, llegint aquest article a festes.org
    http://www.festes.org/articles.php?id=700
    i veure aquest costum a Florejacs (la Segarra):
    http://www.florejacs.cat/page11.php

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s