Més de cinc segles i mig de diables a Igualada

diablesigualada

«Molt honrat sényer: Per honor de la festa de Corpore Christi en aquesta vila se fan alguns entremesos, entre los quals cinch fa l·entremès de Sent Miquel ab los diables, per lo qual havem mester un arrés blanch.»
Els consellers d’Igualada demanen un arnés blanc que altres anys ja havia servit per a vestir el personatge de Sant Miquel que formava part de l’entremès dels Diables del Corpus d’Igualada. 18 de juny de 1451.

Des de fa més de tres dècades que, alhora que augmentava el nombre de colles de diables i el de correfocs, la bibliografia sobre aquesta manifestació de foc tan característica de les nostres festes majors no ha parat de créixer. Als treballs de folkloristes i estudiosos anteriors a la meitat del segle XX, com Joan Amades, es van sumar recerques basades en fonts documentals i buidats de premsa, estudis etnogràfics centrats en una població o comarca. Treballs que, més enllà de les preocupacions sobre els simbolismes mítics, ens han apropat a la trajectòria d’aquesta manifestació festiva dins el teatre popular català, des de les celebracions del Corpus i les solemnitats medievals i modernes fins al present, analitzant la funció d’aquests personatges a la festa, del passat al present, de les formes de religiositat popular tradicionals a les necessitats més contemporànies de gaudir d’experiències festives.

El Ball de Diables a Igualada (s. XV-XX). Un entremès dels temps medievals ençà, és el nou títol que s’afegeix a publicacions de Carrutxa, editat per Migdia. No és una monografia local més sobre el ball de diables. Daniel Vilarrúbias hi redibuixa el mapa de la presència històrica d’aquesta mostra de teatre popular amb arrels medievals, posant la capital de l’Anoia al mateix nivell que les viles del Camp de Tarragona i del Penedès, sovint considerades referent d’aquestes manifestacions festives. És, per tant, un estudi que, més enllà del seu interès en l’àmbit del coneixement de la festa igualadina, esdevé cabdal per a la percepció de tot el conjunt.

Des de la consideració del Corpus com a festa on es configura el repertori de balls i danses que nodreix les festes majors catalanes fins a l’actualitat, i amb un exhaustiu buidat de documentació conservada, el treball de Daniel Vilarrúbias ens apropa a una història que arrenca en l’entremès de «Sant Miquel i els Diables», al segle XV, i continua amb el que avui coneixem com a «Ball de Diables», entre ela seglea XVII i XX, amb especial referència al que considera com l’època daurada del ball, entre mitjan segle XIX i la Guerra Civil de 1936-1939. Una perspectiva històrica que no defuig, ans al contrari, contextualitza, la representació de la lluita entre el cel i l’infern en l’evolució del model festiu d’Igualada, la presència de la figura del drac, en l’ús de la pólvora i en el repertori de balls i danses de la Catalunya Nova i central en què s’emmarquen els diables igualadins.

Carrutxa, des de la seva creació, ha tingut l’estudi dels balls de diables i les manifestacions festives amb foc i pirotècnia com una de les seves línies de treball permanent. L’entitat ha publicat opuscles com El Ball de Diables a Reus (1981) o El Ball de Diables a Falset (1985) i llibres com El Ball de Diables al Baix Camp (1987) i Foc en dansa. Els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona (2006), tots ells exhaurits.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en publicacions i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s