A l’entorn d’un Prim mític i d’una commemoració possible

«Prim i Espartero van ser els dos generals espanyols més populars del segle XIX. La popularitat d’Espartero es va reflectir en una sorprenent abundància de Baldomeros. La de Prim, en la seva conversió en un mite popular que va perviure i perviu més enllà de la seva mort i del coneixement exacte de la seva trajectòria vital o de la seva significació política. Als anys vint del segle passat, unes cobles que glosaven els amors d’un soldat i una cosidora van tenir una àmplia difusió. La tornada, fent l’ullet a l’auditori, deia al soldat: ‘tu seràs un general de fama com en Prim i, encara avui, és fàcil aplegar de la tradició oral anècdotes, respostes brillants, gestos arrogants o referències a mostres d’amistat del general reusenc.»

soldaticriada

Manllevo –i tradueixo– les paraules d’introducció de Pere Anguera a El general Prim. Biografia de un conspirador (2003), perquè apunten prou bé una idea cabdal en tota aproximació al personatge del militar nascut a Reus el 1814: Prim, que fou el que avui anomenaríem un polític mediàtic en vida, és un mite popular. I com en tots els mites, la percepció de la seva figura incorpora indestriablement el fet històric i la construcció llegendària.

A Reus, Prim és un referent d’identitat local. Més enllà de les seves victòries militars o del seu paper en la política de l’Estat, perquè forma part des de fa més d’un segle del paisatge urbà i és un símbol de la ciutat. I perquè el Joan Prim mític, més enllà de contradiccions ideològiques, és el paradigma del reusenc il·lustre, de la figura que pot ser reivindicada des d’òptiques diferents i mostrada com a exemple d’una ciutat que es creu propícia a generar singularitats dins la col·lectivitat humana.

Des d’aquesta consideració, apropar-se al personatge mític no és, en absolut, un component marginal de la interpretació de la seva importància històrica. I és des d’aquesta òptica que diverses persones hem impulsat la creació d’un grup de treball, a Carrutxa, per estudiar –i, evidentment, divulgar posteriorment– la figura de Joan Prim i Prats.  Un programa de recerca que hem constatat que ha motivat una certa atenció mediàtica, sens dubte, pels estirabots i declaracions, algunes prou ridícules, que han envoltat fins aquest moment la commemoració.

La recerca passa, com tantes vegades, per un treball de documentació exhaustiva: buidat de la premsa de l’època i de la bibliografia existent, dels fons d’arxiu, molt abundant, però també del recull d’un llegendari de tradició oral, encara viu dos segles després del naixement del militar, que no s’ha d’interpretar tant en termes de veracitat històrica com de reflex de la percepció simbòlica que en té la població. Del passat fins al present, no manca pas material d’estudi. Prim continua, efectivament, impregnant la cultura popular local: del trasllat ritual del seu cadàver a la burla festiva pels Innocents o durant el passat carnaval.

Certament, el nostre projecte no abasta, ni molt menys, totes les possibles aproximacions al personatge. Amb Prim com a referent, hom pot analitzar els conflictes polítics en una Espanya que infructuosament es volia redefinir al segle XIX, de l’absolutisme monàrquic al federalisme republicà, del colonialisme espanyol a Amèrica o al nord d’Àfrica, de les guerres al Marroc, de la repressió de revoltes populars o de la revolució de 1868… La commemoració del segon centenari del naixement de Joan Prim pot ser un bon moment per a conèixer i reflexionar sobre un passat que encara es reflecteix en el present. Després d’un començament que, malgrat les pretensions, ha oscil·lat entre l’anècdota i l’esperpent, serà bo que hi posem fil a l’agulla.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular, patrimoni. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s