Un costum que generà pànic el Dijous Sant de 1870

«Se nos ha dicho, con referencia á cartas particulares, que en la iglesia principal de Reus ocurrió en la mañana del jueves un serio disgusto en el acto de colocarse Su Divina Majestad en el monumento, por haber entrado en la misma unos hombres en mangas de camisa, provistos de unos canutos, con los que fabricaban globos de vidrio que arrojaban sobre la multitud convertidos en vidrio bufado. Esta ocurrencia, aunque decían estar conforme con una costumbre muy antigua, alborotó á los fieles, que en los primeros momentos huyeron despavoridos, sufriendo algunos de ellos las consecuencias de varias caídas.»  (Diario de Barcelona, 16/4/1870)

triangle

Abans, el Dijous Sant se celebraven els fassos. Durant l’ofici del dia, l’església quedava ben bé a les fosques, a mesura que s’anaven apagant les lluminàries de temple i, finalment, els ciris col·locats en el triangle. En aquest moment tothom feia sonar carraus i matraques, o picava amb maces al terra o als bancs de fusta, produint un soroll eixordador que figurava el terratrèmol que va seguir la mort de Crist. Antigament, els treballadors del forn de vidre –al carrer del mateix nom– hi contribuïen anant a Sant Pere portant una massa de vidre que feien esclatar sorollosament. Cal suposar que anaven per feina, arribant a l’últim moment i a pas lleuger, perquè el vidre no es podia refredar. Deia el Diario de Reus, el 15 d’abril de 1870:

«El haber ayer los operarios del horno de vidrio querido dar una muestra de su religiosidad, motivó una alarma de consideración en la parroquial de San Pedro durante el sermón de oficio, ocasión en que, a semejanza de lo que se practicaba en ésta bastantes años ha, por los operarios del antiguo horno de vidrio, empezó a comparecer alguno de ellos con la masa vítrea ignea al estremo de  un tubo a fin de hacerla estallar en medio de la iglesia transformada en menudo y centelleante polvo de vidrio, o sea, ‘vidre volador’, segun vulgarmente se llama.»

bufantvidre

Bufant vidre amb un tub (wikimedia)

Tal com recull el diccionari, el vidre volador  són «trossets petitíssims de vidre, que formen reflectiments embellidors i que eren llançats antigament al cap i al vestit de les dones en els balls i al monument del Dijous Sant».

Dels obradors de vidre de Mataró, R. Juncosa i J.F. Clariana (El vidre a Mataró. De l’alta edat mitjana fins al segle XVIII, 2008) escriuen:

«Sabem però que en les manifestacions festives feien vidre volador. La seva explosió era símbol de festa i d’alegria. El vidre volador servia també per a ornamentar cabells i vestits en balls o festes populars.»

I una glosa mallorquina ho recorda:

«Quan la fadrina està en dansa
per anar a sa professó,
tirau vidre volador,
li fareu lluir sa manta.»

Són només uns exemples del que sembla que era un costum comú arreu del país. Però en una situació tensa, fins i tot les tradicions poden esdevenir motiu d’alarma. Reus era una ciutat que des del setembre del 1868 havia arraconat les pràctiques de la religió catòlica, amb la institució capdavantera dels ritus de pas civils o canviant la festa de sant Pere per una diada popular i declarant feiner el Corpus. Moltes professons no sortien al carrer i el culte, sense estar prohibit, es considerava com una opció que no tenia perquè afectar al conjunt de la població. En aquest context, l’entrada d’aquell grup d’obrers a la prioral va semblar poc menys que una ocupació. El Diario de Reus ho explicà amb detall:

«El no tenerse noticia alguna de lo que se habían propuesto dichos operarios y lo súbito de su aparición con la especialidad de su aspecto, dió lugar desde luego, con motivo del que penetró en medio del templo para hacer estallar la masa, a que se interpretara como llevado por un intento siniestro y que empezase a cundir la alarma especialmente en las mugeres, entre las cuales hubo sustos y desmayos de consideración, precipitándose los fieles fuera del templo alarmados, y trascendiendo afuera la alarma. Pasados los primeros momentos, pudo al fin restablecerse la calma, habiendo acudido al templo algunas de las autoridades, cuyos dependientes según se nos ha referido, obligaron a los operarios del horno de vidrio que posteriormente fueron compareciendo con idéntico objeto, a que entrasen por la sacristía para salir después al presbiterio. Aunque conforme dejamos dicho, fueron numerosos los sustos y desmayos a que la alarma dió lugar, no sabemos ocurrieran sin embargo desgracias de mayor consideración.»

Sembla que al darrer terç del segle XIX, doncs, el record de l’antic costum s’havia perdut i que per això aquell ofici de tenebres tingué un final més aterridor que el que propiciava el so de maces, carraus i matraques. En una ciutat on la religió esdevingué repetidament motiu de conflicte, no és aquest, però, l’únic exemple d’aldarull durant la celebració de la Setmana Santa motivat per una confusió.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Un costum que generà pànic el Dijous Sant de 1870

  1. spalomar ha dit:

    [Si voleu preguntar o fer alguna observació que pugui ser d’interès general, podeu escriure aquí. Els comentaris al facebook i altres xarxes són efímers]

    Sobre la fabricació de vidre a la vila, hi ha un article de Lluïsa Vilaseca, “A propósito de la calle del Vidrio, de la industria y comercio del vidrio…” (Sermanari Reus, 14/7/!956 que aporta dades sobre vidriers al segle XVI i XVII. Del costum de produir vidre volador en context de festa, no n’he trobat per ara, cap altre referència. Pot ser que, efectivament, fos un costum desconegut a Reus al segle XIX i que, potser perquè era una pràctica habitual en altres indrets, els operaris d’un forn de vidre volguessin introduir-lo –ara en diríem “recuperar-lo”– el 1870.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s