Març del 1938

El mes de març del 1938 fou especialment dur per a la població reusenca, que va patir una nova onada de bombardeigs, amb víctimes, quan encara no s’havia esvaït l’horror de les bombes de finals de gener.

Fent un balanç ràpid cal recordar el bombardeig del dia 9, quan els Savoia S-79 bombardejaren l’estació de trens. Fou un altre dia negre per a la ciutat pel que fa al nombre elevat de víctimes. Hi hagué, almenys, vint-i-nou morts. L’endemà, en un nou atac sobre l’estació, van morir, com a mínim, dues persones. Les bombes van caure el 12 i el 14 –aquest dia també amb víctimes mortals–, i l’objectiu semblava ser la fàbrica d’elaboració de carn enllaunada, considerada per l’enemic un objectiu militar.

bombesestacio

El dia 15, els isidros van bombardejar de nou l’estació, morint dues persones. El 18 a la nit, bombardejaren el camp d’aviació i el 19, la ciutat, amb quatre morts més. I el 20, segons les dades publicades després a la premsa, l’aviació enemiga va provocar la mort de tres persones. Aquest bombardeig sembla que afectà notablement les instal·lacions de la fàbrica d’avions, a més de destruir l’edifici de direcció. Tot i així, la fàbrica encara va continuar funcionant almenys fins al maig, quan va lliurar el darrer «Xato».

El 26 de març, a un quart i mig de nou del matí, sis bombarders van tornar a assolar la ciutat de punta a punta, ocasionant-hi diverses víctimes. I encara hi hagué nous atacs, com el del 28, on l’actuació dels avions republicans va impedir el bombardeig sobre el nucli urbà.

Tot plegat, un balanç esfereïdor, en un mes en què altres ciutats com Barcelona van patir també agressions duríssimes. L’augment del nombre de bombardeigs, respecte als mesos anteriors, fou notable, tot i que el nombre de víctimes mortals, malgrat ser encara molt alta –més de cinquanta–, fou inferior al mes de gener, la qual cosa és atribuïble a la xarxa de refugis urbans –públics i privats– i rurals de què, en aquest moment, ja disposava la ciutat.

Efectivament, el març del 1938 les bombes feixistes van caure sobre una ciutat que ja comptava amb una considerable xarxa de refugis, amb una població que es movia pels carrers planificant el seu recorregut en funció dels accessos i convençuda de la seguretat d’aquestes construccions defensives, reforçada per episodis com el de les bombes que van caure a la plaça de Prim, just damunt del refugi, sense afectar-lo.

El paper dels organismes de defensa passiva, dels serveis municipals, dels bombers, d’ambulàncies…, durant aquells tràgics moments fou clau per a evitar un nombre major de víctimes i contribuir a mantenir, en la mesura que fou possible, la vida ciutadana.

En aquest moment destaca la figura de Manel Mas Santanà, bomber reusenc, com a responsable de la defensa civil durant la guerra. L’Arxiu Municipal de Reus el recordarà el proper dijous 11 d’abril amb la conferència de Josep Farré, Distingit Mas. Biografia d’un bomber reusenc.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en memòria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Març del 1938

  1. Retroenllaç: Recordant Manel Mas Santanà | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s