Recordant Manel Mas Santanà

El proper dijous 11 d’abril, a 2/4 de 8 del vespre, Josep Farré parlarà a l’Arxiu de Reus sobre Manel Mas Santanà, un bomber reusenc, amb una intensa activitat professional, que destacà en les tasques de defensa passiva de la ciutat durant la Guerra Civil. Josep Farré també és bomber, llicenciat en història i coautor del llibre Bombers de Reus. 150 anys d’història (2011).

manelmas

La conferència, a més d’una nova aportació al coneixement del cos de bombers de Reus, és especialment adient en un moment en què recordem els bombardeigs de l’aviació feixista sobre la ciutat de Reus, ara fa 75 anys. Manel Mas Santanà és un personatge rellevant en l’estructuració del servei municipal d’extinció d’incendis a Reus –i, posteriorment, a Andorra–, amb un caràcter fort, militant, d’Estat Català, i amb una trajectòria vital prou intensa que el féu ser un dels màxims responsables de la defensa passiva de la ciutat durant la Guerra Civil.

Empresonat al vaixell Manel Arnús com altres implicats en els Fets d’Octubre de 1934 –a les seves memòries Alfons Martorell explica que li fou encarregada l’organització d’equips per anar a tallar arbres i dificultar l’arribada de tropes a la ciutat–, fou absolt en el judici que se celebrà el gener de 1936.

Durant la guerra, Mas fou el responsable d’una rereguarda permanent i estable de bombers, va rebre formació com a instructor d’exercicis de defensa civil antiaèria i, el juny de 1937, entrà a formar part de la Junta de Defensa Passiva de la ciutat, encarregant-se, entre altres afers, del control d’il·luminació, dels senyals d’alarma o de la creació d’una brigada de desenrunament i salvament.

Després d’un mesos d’intensa activitat, el gener de 1939, la major part de material i vehicles del cos de bombers fou evacuada amb la retirada de l’exèrcit republicà. Després de passar per Vilanova i la Geltrú i Barcelona, el 30 de gener, amb altres companys, passà a França. El material del cos de bombers reusenc restà a Perpinyà. A finals de la dècada de 1940, Mas anà a viure a Andorra –d’on procedien els seus pares– i, allí, esdevingué el primer cap del cos de bombers andorrà. Va morir el gener de 1972.

Cal valorar la importància de la tasca de persones com Manel Mas per a interpretar, d’una banda, el relativament baix nombre de víctimes en relació a la gran quantitat de bombardeigs que va patir Reus durant la guerra. La ciutat és, en aquells difícils moments, un excel·lent exemple de construcció d’una eficient xarxa de refugis antiaeris, però també d’una organització dels serveis municipals que fan front als estralls dels atacs de l’aviació i donen suport a poblacions veïnes.

La trajectòria de Mas, de caràcter controvertit i àdhuc qualificat d’excèntric, però sempre pioner en iniciatives de protecció civil, com palesà la seva actuació a Andorra, ens mostra la vàlua de les persones que van afrontar la defensa d’una població no combatent, però considerada objectiu militar en la concepció de guerra total que, a Europa, inicià la Guerra Civil espanyola.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en memòria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s