El bestiari fantàstic, de l’imaginari al carrer

La creença en éssers fabulosos és tan antiga com ho són les nostres comunitats i pot  sustentar-se, d’una banda, en el desconeixement dels territoris no coneguts –del desert, com a paratge de bosc o muntanya no habitat, als països llunyans i exòtics, segons el moment històric– i, de l’altra, en la necessitat d’explicar alteracions en l’entorn més proper –moviments de terres, caiguda d’arbres, incendis o mort de ramats o persones–, fenòmens naturals no sempre assimilables segons els coneixements de cada època.

Les terres llunyanes o el mar han estat territori on han viscut tota mena de bèsties fantàstiques, de bèsties ferotges a cefalòpodes gegants, i la destrucció d’un bosc o l’accident sobtat d’un carruatge s’han justificat pel pas de serpents encara al segle XIX.

A la nostra cultura, el drac ha estat, sens dubte, la bèstia més coneguda i representada en la iconografia, culta i popular. Com a símbol de les energies desfermades del món, animal que domina els quatre elements –terra, aire, aigua i foc–, ha de ser dominat per herois, sants o guerrers. Ben present en el llegendari més ancestral, el cristianisme considera el drac –com la serp– com l’encarnació del mal, de l’animal que motivà la pèrdua del paradís al Gènesi a l’Apocalipsi.

Els dracs antics són vençuts per herois, i els dracs medievals, combatuts per cavallers –de Thor i Beowulf a Lancelot o el comte de Barcelona–, però alhora, o ben aviat, són vençuts pels sants: de sant Miquel, primer, a santa Marta, santa Margarida o sant Emeri. I, evidentment, per sant Jordi, paradigma del sant cavaller que reuneix en un sol personatge ambdues tradicions mítiques.

Les bèsties fantàstiques i, sobretot, el drac avui són ben presents a la nostra cultura: a la literatura, el cinema o els jocs digitals, però també a la festa.

El final del segle XX ha suposat la retradicionalització d’un seguit de figures i pràctiques de la cultura del passat, amb nous significats i funcions. On els nostres més o menys llunyans avantpassats trobaven –al pas de la professó de Corpus o del seguici de festa major– la representació d’uns éssers fabulosos que potser existien en altres terres o en altres dimensions –l’inframón on s’ubica l’infern–, avui hi observem els referents d’una identitat col·lectiva que ens caracteritza com a comunitat.

bestiarifantastic2013

El bestiari fantàstic a Catalunya
Exposició del 9 al 23 d’abril de 2013
Local de l’Associació de Jugadors i Jugadores de Rol de Reus (C/ Eduard Toda, 2 baixos)

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s