Dels temps medievals fins ahir

En una sala plena de públic, on es feia notar la presència del Ball de Sant Miquel i els Diables d’Igualada, amb membres de colles de diables d’altres poblacions –l’Arboç, la Riera, Sant Quintí de Mediona, Vilafranca…– i moltes persones d’Igualada, es va presentar ahir, a la sala d’actes de la Biblioteca Central, el llibre de Daniel Vilarrúbias, El Ball de Diables d’Igualada (s. XV-XX). Un entremès de temps medievals ençà, últim títol de les publicacions de Carrutxa (Ed. Migdia).

La presentació va començar amb la intervenció de Josep Miserachs Nadal, primer tinent d’alcalde i regidor de Promoció Cultural de l’Ajuntament d’Igualada, i, per part meva, de l’explicació de com, des de Carrutxa, ens ha interessat impulsar una publicació que, tot i sortir del nostre àmbit geogràfic de treball més habitual, fa referència a un tema que hem treballat des dels inicis de l’associació –els diables, el bestiari de foc i l’ús de la pirotècnia a les festes– i que contribueix a ampliar, de forma significativa, la visió general que tenim sobre aquestes manifestacions festives arreu del país.

Daniel Vilarrúbias ho va explicitar molt bé, centrant bona part de la seva intervenció en el capítol que dedica a la figura del drac –vibra o víbria, demostrant que en temps medievals aquest era el nom que designava la bèstia, sense la identificació amb la femella de l’espècie que es fa en l’actualitat– i en les notícies sobre entremesos i ús de la pirotècnia que ha localitzat en la documentació igualadina.

D’altra banda, va aportar una reflexió interessant sobre els textos dels balls parlats dels segle XIX, mostrant les clares vinculacions entre els parlaments dels diables de poblacions com el Vendrell, Vilafranca, l’Arboç o Sant Quintí. Tot plegat fa del llibre una aportació important a la història del ball de diables a Catalunya, alhora que situa Igualada com una de les ciutats de referència pel que fa a aquesta manifestació de cultura popular.

Com a epíleg i com a mostra d’una bona feina de recreació d’un ball parlat, a partir de textos de nova composició però mantenint trets en el llenguatge que el vinculen a uns models tradicionals que han anat evolucionant en altres poblacions, el Ball de Sant Miquel i els Diables va representar els sus parlaments a l’exterior de la Biblioteca, exemple d’un treball fet a consciència i que s’acompanya d’una indumentària acuradament treballada per a aconseguir la simplicitat necessària –els àngels d’aquest ball igualadí són superbs– i que reflecteix la continuïtat d’un model històric executat des del present per a una festa contemporània.

I, és clar, més enllà de la derrota de les forces infernals encapçalades per Llucifer i la diablessa, la representació va acabar amb els corresponents versots, recordant alguns parlaments antics i nous, amb referències a l’actualitat:

«Llucifer,

Estic content i vaig caleeeeent,
se m’infla i noto com vibra,
perquè avui en Daniel Vilarrúbias
ens ha presentat un gran llibre.

Aquest noi, que és un “lumbreres”
i un arxivista genuí,
vindria a ser, perquè m’entenguin,
el nostre Amades igualadí.
Noi, avui estem d’enhorabona
a l’infern i al paradís,
i tot el conjunt folklòric,
perquè aquest estudi històric,
producte del teu compromís,
enriqueix el món dels diables
i la cultura d’aquest país.

Per Sant Jordi, aquí a cal Font,
tothom te’l vindrà a comprar…
Et faràs ric i famós…
I per l’èxit bulliciós…
fins i tot podràs sucar…

Però Daniel, perquè t’esforces?!?!?!
presentant un llibre aquí…
Que no entens que en aquest poble
la gent no en sap, de llegir…

Jo no me’n refiaria…,
te’n donc la meva paraula,
que més d’un igualadí
segur que el faria servir
per falcar, a casa, alguna taula.

Volem agrair el gran esforç
a la bona gent de Reus,
que és Carrutxa; als centenaris…
i molts més galifardeus
que ens van ajudar a caminar
i això ja sembla un cent-peus.

Aplaudiu, fariseus!!!

20130412igualada00

Només em cal, a més d’agrair les col·laboracions institucionals que han fet possible impulsar l’edició, acabar felicitant el Daniel per l’exhaustiu treball de recerca realitzat i el Ball de Sant Miquel i els Diables per aquest llibre que palesa el valor patrimonial de la seva feina, alhora que mostrar la meva satisfacció personal i com a membre de Carrutxa per haver participat en el projecte.

Les fotografies són de Frederic Herrero i Calvo i meves

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular, publicacions i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Dels temps medievals fins ahir

  1. Retroenllaç: Sant Jordi mata lo Vibre | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s