També ens hi guanyem la vida

Curt i ras, hi ha coses que em treuen de polleguera. Però anem a pams. Una és el menyspreu a la feina desenvolupada des d’una associació o una entitat cultural, amb una base de voluntariat i sense ànim de lucre, amb l’únic argument que és precisament una activitat voluntària i sense finalitats comercials. Per tant, sense impacte econòmic.

Per a resumir-ho en una frase tòpica, i amb poques paraules, és allò tan manit de: «És que vosaltres feu això perquè us agrada i nosaltres ens hem de guanyar la vida». Potser no la trobareu formulada d’una manera tan precisa, potser no en primera persona, però en podeu rastrejar el concepte implícit en algunes declaracions o comentaris que s’han fet i escrit fet aquests darrers dies a Reus, en un context de polèmica per la venda de roses durant la diada de Sant Jordi. No és el primer cop, però, ni suposo que l’últim.

En primer lloc –i potser, ara, menys important–, en l’afirmació anterior, s’hi intueix la secular percepció del treball com a càstig diví, herència de la tradició bíblica del paradís perdut. La realització o el fet de treballar en alguna activitat que t’abelleix té un regust de pecat original –ja se sap que el plaer i la felicitat sempre estan a tocar del pecat…, ni que sigui venial. La feina és la feina i la cultura, les lletres, l’art o la música, l’educació en el lleure o l’excursionisme, són entreteniments, jocs… No són feina? Com es guanyen la vida, doncs, els escriptors, els pintors, els cantants, els esportistes? Els hi sua la cansalada?

Més important –i més emprenyadora, per dir-ho clar– és, encara, la idea que l’activitat cultural gaudeix de grans avantatges respecte de l’activitat comercial –o d’altre tipus amb finalitats de negoci. Les entitats vivim en una Arcàdia feliç. on no necessitem locals, de lloguer o de propietat, per a desenvolupar les nostres activitats i finalitats, no tenim despeses d’aigua, llum, electricitat o telèfon –ens ho regalen–, no fem declaració d’IVA, ni paguem el treball que encomanem als nostres proveïdors, ni intentem generar llocs de treball o, com a mínim, pagar minutes a les persones a qui encomanem feines relacionades amb els nostres àmbits d’actuació, amb el corresponent descompte de l’IRPF, que després declarem i ingressem a l’AEAT… Tot, per a generar uns serveis a la comunitat, socialment ben valorats, però que no sempre poden ser cobrats i que, de proposar-nos-ho, generarien rebuig…, perquè com que vivim de les subvencions públiques…

vidriolaporquet

La vidriola en forma de porquet, tot un símbol re la relació entre cultura i economia

Per posar-vos un exemple que m’és ben proper i conec de primer mà: la meva entitat pot editar un llibre, pagar la seva correcció, maquetació i impremta, posar-lo en distribució i recuperar el seu cost amb la seva venda, pagant els corresponents impostos. I, fins i tot, generar un romanent. En definitiva, funcionar –si voleu, en petit– com qualsevol editorial comercial, amb la diferència que els nostres autors no cobren i tots els diners generats per les vendes es reinverteixen en noves produccions o actuacions, siguin més llibres o cicles de conferències, exposicions, etc. Es pot dir, si fem cas del que estableix la llei, que som una empresa cultural sense ànim de lucre.

Altres vegades, però, es generen activitats no productives…, a primer cop d’ull, Hom no cobra entrada per una exposició al carrer, una festa oberta al barri o una conferència, però que comporten despeses considerables de producció, de contractació de grups o de pagament dels conferenciants…, per posar exemples que entren en el mateix àmbit de l’exemple anterior. Aquí no sembla haver-hi massa possibilitat de benefici, només la possibilitat de recuperar el cost a partir de la publicitat o l’esponsorització –si l’activitat ho permet–, o d’aportacions personals, o a partir de mecanismes tradicionals –com les rifes, per exemple– o contemporanis, com ara la venda d’objectes de marxandatge…

Per no parlar de l’activitat quotidiana de servei a la ciutadania que aquestes entitats realitzen–en el meu exemple, d’atenció al públic, de consultes, d’assessorament a grups festius…–, que difícilment pot generar cap mena d’ingrés.

I aquí apareix un altre tòpic que es mereix d’ésser tractat en un article a banda: les entitats tenim –potser vivim de, diuen alguns– subvencions institucionals. Podria argumentar que els ajuts institucionals són diners públics que permeten a les associacions la generació d’activitats públiques o la reducció del cost de determinades produccions, de forma que siguin assequibles a tota la població i no restin a l’abast només d’unes elits que s’ho poden permetre. Però com que la realitat és que la crisi colpeja a tothom i –si els comerços estan ofegats, no vulgueu saber la vall de llàgrimes que és el dia a dia de moltes associacions– tampoc no hi ha subvencions, deixo el tema per a una altra vegada. I, quant a normatives, caldria valorar –per exemple– quins han estat, i són, els criteris dels ajuntaments respecte a l’ocupació de la via pública en funció de l’activitat que hom hi realitza.

Tot plegat, un seguit de qüestions que es mereixen un debat raonat i en profunditat, no de fer volar coloms. En tot cas, quedi clar que si tanca un comerç es perden llocs de treball, i això és greu per a unes persones. Si una entitat plega –o el que és el mateix, passa a un estadi d’existència nominal, sense activitat–, això també afecta l’activitat econòmica, algunes empreses perden clients i, en conjunt, la comunitat se’n ressent. I encara més en una ciutat on la vida cultural i associativa ha estat motor de desenvolupament econòmic durant molt de temps.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en les idees. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s