Qui té canyes fa flaütes

[Amb la col·laboració de Bernat Menetrier]

Flaüta és, junt amb flabiol, la denominació més comuna amb què es coneixia, a les nostres comarques, la flauta de pastor feta de canya. Si més no, és el nom amb què les persones grans parlaven d’aquest instrument, tot i que vam anotar altres denominacions, com ara «fluriol» o «frabiol». El Diccionari Català-Valencià-Balear també anota aquesta forma arreu de l’àmbit de la llengua, aplicada a diversos tipus de flautes.

tomaspons
Tomàs Pons –tenia 92 anys, el 1983– fou una de les primeres persones que ens va parlar i va tocar el flabiol de canya, a Prades.

L’instrument és fet amb un canó de canya, té sis forats a la part superior i un a la part de sota. Nombrosos testimonis el vinculen a un ús pastorívol i, a la dècada de 1980, vam conèixer un pastor de Rasquera, a la Ribera d’Ebre, que el tocava prou destrament i en sabia fer. És a partir d’aquest model –que aprofita un nus per a fer la part de l’embocadura– que en vam obrar alguns altres. L’etnògraf Ramon Violant i Simorra, en obres com Els pastors i la música o Instrumentos músicos de construcción infantil y pastoril en Cataluña (1953), explica –del seu record, a Sarroca de Bellera–que els flabiols que feia la canalla eren fets molts cops amb mànecs d’escombra, sense cap nus als extrems. Però anota que un exemplar antic, fet per un pastor, portava el nus a la part inferior, sempre foradat. I, en referència a Margalef de Montsant –on va fer treball de camp el 1951– anota que els pastors, tot guardant els ramats, «feien música amb el ‘frabiol’ i la ‘donçaina’, dolçaina o gralla que, molt sovint, ells mateixos es construïen.»

Pels testimonis aplegats i després d’haver escoltat tocar-lo, és clar que cada instrument té les seves particularitats i que el sonador pot adaptar la digitació per tal d’aconseguir la melodia, emprant tres dits de cada mà per als forats superiors, el dit gros d’una mà per al forat de baix i el dit petit de l’altra per a regular l’afinació de la nota que surt per l’extrem del tub.

tocantflabiol1

Les flaütes o flabiols de canya eren emprades en diversos moments. Quotidianament, mentre el pastor tenia cura del ramat. Violant ho explicita, parlant de Margalef: «cap a la tarda –sense precisar-nos la temporada de l’any–, enfilats en una ‘punta’ o turonet tocaven el flabiol o la dolçaina ‘perquè amb la música els bens s’arrefermen més i mengen més a poc a poc i millor, tot escoltant el pastor’». També esmenta, com sovint ens van explicar a nosaltres –a la dècada de 1980– persones grans dels pobles de Montsant, la presència de pastors en l’adoració de la missa del Gall, per Nadal, tocant el flabiol o la dolçaina. També ens van parlar, en algun cas, de l’ús del flabiol en les rondes dels fadrins pels carrers.

videorecercaflauta

Imatges d’un enregistrament del 1987, amb un pastor de Rasquera.

Qui té canyes, doncs, pot fabricar flaütes. Hi ha una corranda popular que ho explicita. En una versió aplegada per Cels Gomis a les Terres de l’Ebre:

«Qui de canyes fa flaütes,
i de dones fa cabal,
en la vida tindrà un quarto
i morirà a l’hospital.»

La cobla, que altres folkloristes també van recollir, incideix a criticar –com tanta literatura popular– les dones, pronosticant la ruïna d’aquells que els hi prestin massa atenció. Al Baix Camp, però, en tenim una versió diferent, que afirma que qui té canyes pot fer flabiols, si en sap, acabant amb una referència geogràfica molt concreta al petit nucli del Bosquet, prop de Mont-ral, a l’Alt Camp;

«Qui té canyes fa flaütes,
i qui té do, cabal.
La llàstima és del Bosquet,
que han d’anar a missa a Mont-ral.»

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s