Lo Prim serà fregit

[Participo en un un grup de treball de Carrutxa dedicat a l’estudi de la figura de Joan Prim i Prats des de l’àmbit de la cultura popular. El grup, coordinat per Ferran Sugranyes, es troba en fase de definició del programa d’activitats, per al 2014, a partir de l’interès que diverses persones hem manifestat. Des de La Teiera aniré publicant, com a primer tast, alguns exemples de llegendes, romanços i cançons sobre aquest conegut reusenc. Podeu contactar amb el grup a l’adreça de l’associació.]

Entre la tardor i l’hivern de 1843, les tropes de Prim van aixafar una revolta popular, contra el govern espanyol i la centralització de l’estat impulsada pel Partit Moderat. El mot jamància —procedent del romaní— vol dir menjar i la bullanga s’anomena així perquè es diu que la principal motivació dels voluntaris de la Junta de Barcelona era el ranxo i els cinc rals de paga.

Jamància

La protesta s’inicià a l’estiu a Barcelona contra Espartero, es girà contra el govern de Madrid  i acabà amb una intervenció militar que comportà el bombardeig de la ciutat des del castell de Montjuïc i des de la Ciutadella, comandat pel general Prim i centrat contra les drassanes i les muralles, què obligà la Junta Revolucionària a capitular el 19 de novembre. Espartero fou aquell que va dir allò que alguns espanyols s’encarreguen de recordar de tant en tant: «Para que España vaya bien hay que bombardear Barcelona cada 50 años.»
«La Junta de Barcelona —explica Gras i Elias a Lo general Prim (1908)— que havia escrit en sa bandera lo lema Junta Central y’s componia de molts elements republicans, vegé amb mals ulls que’l govern declarés la majoria de la reina, donant ab això gust als moderats, y manifestà son propòsit de que ‘s constituís una Junta Suprema a València, que aussiliada de les demés Juntes procedís a la reorganització del país.»

Esclataren els combats, la ciutat fou durament bombardejada. La Junta barcelonina declarà Prim traïdor i pels carrers de la ciutat es cantava una cançó de la paella —símbol dels revoltats— que va fer fortuna. No l’hem trobada en la tradició oral, però la coneixem a partir de testimonis de l’època i articles de premsa.

«Ai, ai, xim, xim…!
Visca la Junta i mori Prim!

Ai, ai, ai, xirivit!,
madurs a la paella,
ai, ai, ai, xirivit!,
en Prim serà fregit.

Cristina, Prim, Narváez
i tots los moderats
dintre de la paella
purgaran sos pecats.
Ai, ai, ai…

[Variant:
«dins de la paella
los fregirem plegats.»]

Mori la aristocràcia,
prou mal nos han fet ja,
lo poble vol ser amo,
viva Déu que ho serà!
Ai, ai, ai…

Ja qu’esposem las vides
per a tindre llibertat,
los nostros vots que valguin
per a fer-los diputats.

Mai més que volgueu los pobres
pagar contribucions,
que’ls richs las paguin totes
ab sos robats millons.

Tampoc volem qu’hi hagi
centenars d’empleats,
prou temps per mantenirlos
hem anat despullats.

És la salut del pobre
nostra suprema llei,
aquell que la quebranti
li llevarem la pell.

Molta sanch ha de córrer
dels pillos moderats,
també la dels trapellas
que’ls vulguin imitar.

Amanim las paelles
que prompte has de servir
i amarrem forsa murris
dels que s’han de fregir.»

Prim s’hagué d’enfrontar amb els milicians republicans reusencs que acudiren a donar suport a la Jamància. Explica Gras i Elias que Narcís Ametller i Joan Martell, un dels primers republicans de Reus, van sortir de Barcelona, ocupant Sant Andreu del Palomar i Mataró. Joan Martell —que seria el primer alcalde republicà de Reus, durant el Bienni Progressista— havia fet costat a Prim en l’aixecament per a provocar la caiguda de la regència d’Espartero. Però, caigut Espartero, Prim va acceptar l’aigualiment de les propostes dels nous governants, mentre que Martell es va mantenir fidel al programa de la Junta Central de Barcelona. Les tropes de Prim i Martell es van enfrontar a Sant Andreu i després Prim continuà cap a Mataró, on trobà els homes d’Ametller. D’aquest enfrontament hi ha una llegenda local sobre com Prim va perdonar la vida a uns milicians reusencs, amb l’excusa que havien de pagar els deutes a un conegut hostal de la vila.
«Molts jamacians, los de la part més exaltada, van trigar molts anys en perdonar al Prim la conducta que havia seguit ab ells», explica Gras i Elias. I, efectivament, diversos episodis posteriors ho testimonien.

L’estiu de 1936, les Joventuts Llibertàries de Gràcia van destruir l’estàtua de Prim a la ciutat, tot recordant els fets dels segle anterior. Fou reposada pel franquisme.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular, memòria i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Lo Prim serà fregit

  1. spalomar ha dit:

    L’amic Ezequiel Gort em porta una notícia que confirma que, efectivament, Prim va quedar ben tocat per aquell 1843. En una carta datada el 1845 –publicada a Rafael Olivar, Prim (1975)– explica a un bon amic seu, l’industrial Macià Vila, que espera poder tornar un dia a la seva ciutat sense ser objecte d’escarni:

    «Déu te oiga, Ramunet, cuando dices que no ha de tardar el día que me degen hir a ésta. Y si así sucediera, dime, Masiá de mi vida, ¿podría hacerlo sin temor que fesin ab mi els jeps? ¿de veras no me silbarían?»

    La referència als geps –la batalla de verdures i tronxos de col a la plaça del Mercadal, el dilluns de Carnestoltes– és ben gràfica i no hi ha dubte que Prim coneixia bé el costum, que podia haver vist en la seva joventut, com ho testimonien autors coetanis com Andreu i Antoni de Bofarull.

    A Joan Prim li sabia molt de greu la poca estimació que li manifestaven els reusencs: «¡Si supieras los malos ratos que eso me ha dado! Pocas cosas he sentido tanto en todas las vicisitudes que por mí han pasado por haber perdido el cariño de mis queridos compatriotas, porque yo soy de Reus, ya lo sabes. Para mi, Reus, París y Londres, carré de Monterols, la plasa de las Monjas y arreval de Santa Ana…». Prim oblida aquí la plaça de les Cols, però ens aporta un testimoni escrit de la vigència de la dita que vincula Reus amb les dues capitals europees a la primera meitat del segle XIX. Potser el més reculat.

    I de la seva forta vinculació emocional a la ciutat. Aquell dia, el militar frisa per saber quan el perdonaran i li demana a Macià Vila que li digui quan, «que tendré mucho gusto en saber que si no me quieren como un día… a lo menos que no me aborrecen».

  2. spalomar ha dit:

    Els fets de 1843 han estat objecte d’articles en diferents blogs. Esoerant els bàrbars publica la cançó de la paella en una entrada de 2012: «Novíssims moviments, velles ressonàncies»

  3. Ferran Sugranyes ha dit:

    Els fets de la Jamància de 1843 van deixar una forta petjada en la memòria popular i política dels barcelonins. Com bé apunta l’amic Salvador, el nostrat general Prim fou declarat, per la Junta Central revolucionària de la Ciutat Comtal, «traïdor a la pàtria»: Caigudes, una rere l’altra, les diferents juntes revolucionàries locals per la força de les armes, Barcelona resistí encara un temps i, tot hi veure que no podria resistir massa temps, els seus defensors li dedicaren una altra cançó, que us ofereixo:

    «De la pell de Prim
    farem un timbal,
    per tocar la retreta
    a la Junta Central.»

    I és que d’en Prim, i de com els ensarronà i bombardejà, els barcelonins, quasi cent anys després encara se’n recordaven, i el juliol del 1936, de les primeres coses que feren, fou anar al parc de la Ciutadella i enderrocar la seva estàtua, com recorda el Salvador. A Reus, vam preferir recordar-lo com l’heroi de Castillejos, tot i que també abandonà la ciutat, deixant-la a la seva sort i fugint, mentre era bombardejada, el 1843, abans que Barcelona, pel general Zurbano.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s