L’Àliga balla davant Elisabeth-Christine

Aquest 28 de juny, vetlla de Sant Pere, es va produir un fet gens habitual: l’Àliga de Reus féu dos cops el seu ball solemne. Un, com pertoca, en el moment en què la corporació municipal sortia de la Casa de la Vila per anar a l’ofici de completes a la prioral; l’altra, una estona abans, davant els gegants que representen Pere Joan Barceló «Carrasclet» i Elisabeth-Cristine, princesa de Wolfenbüttel i esposa de Carles III –conegut també com l’Arxiduc Carles d’Àustria–, que com a reina dels catalans va concedir el títol de ciutat a Reus, el 1712.

aligaballgegants

Més enllà, doncs, de la curiositat que ha despertat el fet que el gegant Carrasclet tingués parella aquesta Festa Major, convé recordar el significat històric dels personatges que aquestes figures representen. Sobretot, perquè més enllà de qüestions dinàstiques i d’equilibris de poder a Europa que van deixar sols els catalans davant els Borbons, serà necessari recordar, a partir de personatges com el Carrasclet i molts altres més anònims –ara que s’apropen les commemoracions a l’entorn de l’efemèride de 1714– els tres segles de resistència i de voluntat de ser un país lliure.

elisabetcarrasclet

Les evolucions de la geganta de Wolfenbüttel, absolutament integrada en el seguici festiu reusenc, han motivat l’atenció de petits i grans –alguns la trobaran a faltar la propera festa– i permeten, un cop més, reflexionar sobre la funció simbòlica dels elements festius, una funció de representació de la pròpia ciutat clarament palesa en els gegants. El cas de l’Àliga no és menys interessant. Probablement, quan el rei Carles va visitar Reus, aquest animal festiu no tenia cap significat específic respecte a la corona. El seu ball no surt documentat en les cròniques que coneixem del moment. Pocs anys després, identificada ja amb la causa austriacista, era agredida i bandejada del seguici pels botiflers locals. En l’actualitat, ha recuperat la funció protocol·lària, que tenia molt abans de la guerra de Successió i dels fets que van portar a la seva desaparició, al segle XVIII, però alhora ha quedat estretament vinculada a aquest moment de la història.

gegantaelisabeth

Tot plegat, el ball solemne  de l’Àliga de Reus davant l’Elisabeth-Christine i el Carrasclet ha estat com fer l’ullet al passat. Felicitats, doncs, a la colla del Carrasclet per haver organitzat la vinguda de la geganta, als geganters de Wolfenbüttel i a la colla de l’Àliga per haver aportat, en conjunt, un altre moment per a recordar d’aquesta Festa Major 2013.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s