Espolla, onzena Trobada de Cantadors

Aquest dissabte 20 de juliol –de fet, a la matinada del diumenge– es va tancar a Espolla l’onzena Trobada de Cantadors, amb el combat pel títol de rei o reina de la trobada, l’activitat que compta amb més públic d’una programació que es va iniciar el dimecres amb l’Escola d’Estiu de Glosa i que oferia xerrades, la presentació del documental «Valencianes», la mostra de Glosa Jove o un tast de vins comentat amb glosa.

Durant unes quantes hores, en dues sessions –abans i després de sopar–, cantadors i cantadores posen a prova la seva habilitat en la creació i interpretació de diferents gèneres de cançó improvisada –corrandes, nyacres, jotes, gloses, tonades de romanço…– a partir d’un seguit de propostes, algunes força enverinades, de l’organització, mentre un jurat pren acurada nota de cada intervenció.

Més enllà de la capacitat de rimar i bastir amb mètrica correcta les peces, el desenvolupament de la prova palesa la incontestable capacitat de la cançó per a esdevenir eina d’expressió de sentiments i de reivindicació, de provocació i de denúncia, amb absoluta actualitat. I que el folklore, en el sentit més científic i menys pervertit de la paraula, ha estat i és, per damunt de tot, comunicació. Comunicació entre persones a partir de recursos diversos, la paraula i la música, el gest o el ball…

El resultat referma absolutament aquesta idea. La final entre el Ferriol i el Quim, (a) Danés, va reflectir l’enfrontament entre la tècnica més acurada i els recursos d’un cantador amb un excel·lent nivell i demostrada qualitat –que ja ha estat nomenat altres cops rei de la trobada– amb un força jove glosador, amb un estil volgudament estripat, transgressor, amb una destacable capacitat de capgirar la situació per sortir del pas i una indubtable capacitat d’engrescar  el públic. El jurat –després d’una semifinal a quatre que ja feia evident que la tria era difícil– va fer una aposta encertada, més enllà del tòpic de semblar un combat generacional, per mostrar com en la comunicació folklòrica participen tècnica i creativitat, oralitat i gestualitat. Encara que això va suposar deixar fora una altra excel·lent cantadora, la Mireia, que ens havia deixat bocabadats amb la seva adaptació de Muntanyes del Canigó a les exigències de la prova…

Tot plegat, cal felicitar els organitzadors per aquesta segona versió estiuenca de la Trobada de Cantadors d’Espolla –força respectada enguany per la climatologia–, que va assolir un èxit absolut de públic i que és referent en l’àmbit d’aquesta cançó popular d’existència efímera –si més no, pel que fa al contingut de les lletres– que cada cop sovinteja més en festes majors, reunions i trobades locals de caire ben divers.

(I com que la glosa s’escolta però també es mira, aquí us deixo algunes fotografies de la Trobada.)

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Espolla, onzena Trobada de Cantadors

  1. Immaculada ha dit:

    Genial! És aquest escrit i va ser la Trobada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s