Masclets, morters i cantarelles

El que a Reus coneixem com a Tronada forma part d’una antiga pràctica de preparacions pirotècniques consistents en disparar salves, amb peces de ferro carregades amb pólvora, ja sigui encenent-les una a una o per mitjà d’un regueró de póvora o una metxa que porta el foc d’una a l’altra. Aquests recipients metàl·lics, de diverses formes i mesures, reben noms com mascle, masclet, morter o cantarella, entre altres.

El fet de disparar salves com anunci o forma de donar especial relleu a determinats moments de la festa havia estat comú a molts països i encara avui, manifestacions d’aquest tipus són component destacat de les celebracions d’algunes poblacions d’Itàlia.

morterscantarelles

Masclets, morters i cantarelles emprats en els engraellats (Foto: Arxiu Juan García)

Al País Valencià s’anomena engraellat al conjunt de masclets en punta, clavats a terra, o mascles de diversos calibres plantats en línies paral·leles, formant una reixa o graella. L’esclat d’aquests morters culmina amb unes cantarelles, peces més grans.

Aquest tipus de preparacions pirotècniques es poden considerar com a precedents de la mascletà, que sovinteja en l’actualitat a les festes valencianes. Aquest és un espectacle pirotècnic consistent en el dispar continu de traques, trons, carcasses i altres elements pirotècnics productors de soroll. S’estructura normalment en tres parts: una primera d’introducció amb elements aeris i terrestres, una segona part principal, en què dominen els elements terrestres i un desenllaç anomenat terratrèmol que aconsegueix la màxima intensitat, combinant novament elements aeris i terrestres.

Hi ha poblacions en què les antigues tronades, amb mascles, han estat substituïdes per tronades aèries –conservant el nom i la funció– amb morters que disparen carcasses, o amb trons de corda.

preparantengraellat

Preparant un engraellat a València (Foto: Arxiu Juan García)

Tronada, engraellat i mascletà són mostres l’ús de la pólvora per a generar aquest soroll organitzat i espectacular que determina l’excepcionalitat festiva. El seu desenvolupament segueix una pauta estructurada, que manté un ritme i que culmina en un esclat final. Són manifestacions essencialment sonores –a diferència dels espectacles de llum i color– en què, per mitjà de la combinació de diversos arificis, el pirotècnic vol crear una mena de melodia variant les càrregues de pólvora, alternant pauses i ritmes de diferent intensitat.

Més enllà del soroll pel soroll, cercant una harmonia en l’espectacle, tronada, engraellat o mascletà són mostres d’una pirotècnia artesana –en la càrrega dels mascles, en la disposició dels diversos elements i en l’excució– estretament vinculada al ritual festiu: de l’anunci de la festa a l’inici de la festa a la plaça, molts cops vinculades amb el ritus religiòs –les tronades a l’entrada de la imatge patronal o en el moment de la consagració, durant l’ofici, per exemple.

Amb motiu de la inauguració de l’exposició «Pirotècnia de festa», que es podra veure al Museu de Reus (Espai Plaça de la Llibertat), del 19 de setembre al 31 d’octubre i dins el programa de les Festes de Misericòrdia, segona festa major de la ciutat, el dijous 19 de setembre es podrà veure, a la plaça del Mercadal, la preparació i encesa d’un engraellat valencià, amb uns centenars de mascles de diversos tipus plantats i les cantarelles finals, a càrrec de la Colla de Recuperacions Extraordinàries de València. Coincidint amb l’exposició hi ha previstes altres activitats a l’entorn dels diversos tipus i els usos de la pirotècnia, com les segones jornades sobre la pirotècnia a la festa, el 18 i 19 d’octubre.

Dijous 19 de setembre

A les 8 del vespre,  al  Museu de Reus, espai plaça Llibertat, inauguració de l’exposició «Pirotècnia  de Festa». Realitzada conjuntament entre els ajuntaments de Barcelona i  Reus,  amb la col·laboració del Museu Etnològic de Barcelona i de Carrutxa.

A 2/4 de 10, a la plaça del Mercadal, encesa d’un tradicional engraellat valencià, a càrrec  de  la  Colla  de  Recuperacions Extraordinàries de València.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s