La tronada de les Borges del Camp

Aquest dissabte, 7 de setembre, l’home i la dona més grans del poble –un costum relativament recent que ja ha esdevingut tradició– encendran, a la una del migdia, la tronada de la Festa Major de les Borges del Camp.

La tronada de les Borges és una manifestació pirotècnica més que centenària que ha gaudit d’una notable continuïtat a la població com a forma d’anunciar la festa –el migdia de la vetlla de la diada de la Mare de Déu de la Riera, per exemple– o de generar l’ambient d’excepcionalitat que tota celebració necessita. Perquè, al llarg del temps, s’han disparat moltes tronades a la vila.

La primera referència escrita que, ara per ara, hem trobat a la premsa reusenca és del Diario de Reus, del 7 de setembre de 1876:

«Mañana, festividad de la Virgen, y también el sábado celebra su fiesta mayor el vecino pueblo de las Borjas del Campo. Hoy, vigilia de la fiesta, al anochecer será trasladada en procesión desde su ermita a la iglesia del pueblo, la Virgen que allí se venera con el nombre de Virgen de la Riera. Se dispararán varias salvas de morteretes; celebrándose las funciones religiosas con la mayor lucidez, asistiendo como dijimos la música de esta ciudad que dirige el Sr. Oliva […] No faltará el tradicional ball de cocas en la plaza, y la primera fiesta por la noche se dará un baile de socios.»

Després d’un període de guerra, la festa d’aquell any es va reprendre amb animació i també hi trobem anotada la presència del Ball de Diables. Un diari tarragoní, La Opinión, diu, passada la festa, que ha cridat «la atención de todos el lujo, digámoslo así, que se ha desplegado en las salvas de morteretes que durante los días de fiesta se han disparado en gran número».

Però el cert és que el costum pot ser perfectament anterior. Si més no, el 1861, el mateix diari anota que «Borjas del Campo celebra también su fiesta mayor el domingo 8 del actual y, aunque no tenemos programa de festejos, nos consta que se prepara una buena función religiosa, que no faltarán los consabidos bailes, fuegos artificiales, etc». El 1877 i en anys posteriors, la premsa continua aportant referències, tant pel que fa a la festa major de setembre com a d’altres celebracions més excepcionals. Per exemple, el 1885, quan la festa té lloc a l’octubre –després d’una epidèmia de còlera–, on consta, en el programa, l’encesa de tronades a l’alba dels dies de festa.

Les fotografies, de diferents anys, són d’Antoni Parés, Marc Navarro i meves.

També hi ha tronades a les festes extraordinàries, el 1897, amb motiu que es va portar l’aigua al poble i en honor a la Mare de Déu de la Riera, que havia estat traslladada a la parròquia amb motiu de fer pregàries per la pluja. Diu una carta a la Crónica Reusense, el 2 d’octubre:

«Esta villa celebrará mañana festejos extraordinarios com motivo de la inauguración de las fuentes públicas, costeadas casi en su totalidad por Dª Magdalena Martorell […] Por la tarde se organizará una lucida procesión con la imagen de Nuestra Señora de la Riera que se devolverá a su respectivo santuario, después de bendecidas y inauguradas las fuentes; del cual se trajo con objeto de implorar las benéficas lluvias. Por la noche habrá fuegos artificiales, serenatas con la música y el coro, y bailes de sociedad. Durante el día recorrerá las calles de la población una dulzaina y se dispararán salvas de morteretes.»

En el programa de la festa de 1916 s’expliciten tronades el migdia del dia 7 de setembre i a la matinada dels dies 8, 9 i 10. La tronada del migdia sembla que ha estat la que tingut més continuïtat fins al present.

La tronada es prepara amb un regueró de pólvora i trons, a la plaça de l’Església –el Replà–, ara sota la supervisió d’una empresa pirotècnica i, fins fa alguns anys, per la mateixa gent del poble, amb pólvora adquirida pels caçadors i trons comprats a Reus. Una curiositat és que a l’indret sol bufar el vent i, per evitar que els petards es moguin i no petin, alguns anys es fixen a l’enrajolat de la plaça amb cinta adhesiva de paper. De ben segur que aquest problema no existia quan antigament la plaça era de terra, però el cert és que, més enllà de refermar el caire artesà que caracteritza el muntatge de les tronades, l’efecte no varia.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La tronada de les Borges del Camp

  1. Retroenllaç: Si peta la tronada, és Festa Major | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s