Coeters i indústries pirotècniques a Reus

La ciutat de Reus compta amb una llarga tradició d’obradors i d’indústries de fabricació de focs d’artifici, que es fa notar tant en la preparació de grans castells de foc com en l’ús habitual de la pirotècnia en tota mena de festes populars. La presència d’aquesta activitat a la ciutat i altres poblacions properes és significativa per entendre un seguit de pràctiques festives com la pervivència de les tronades amb regueró de pólvora o la forma tradicional de participació individual Ball de Diables del Baix Camp i el Priorat.

Al segle XVII, els espectacles pirotècnics ja esdevenen un dels grans atractius de les solemnitats festives reusenques i trobem referències a pirotècnics locals —coeters— com a encarregats dels focs. Des d’aleshores, la Tronada és un dels referents de la nostra festa i el 1683 ens consten tres nits de focs pirotècnics amb motiu del trasllat de la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia al seu santuari. No menys espectaculars són els grans castells de focs del segle XVIII, com els descrits el 1728 o el 1733 en festes dedicades a sant Joan de la Creu o a sant Bernat Calbó. Des de finals d’aquell segle, el Ball de Diables participa regularment a les grans solemnitats. Al segle XIX la ciutat compta amb fàbriques pirotècniques amb una producció àmplia i cada cop més industrialitzada, que munten espectacles i comercialitzen els seus productes arreu de l’Estat, i petits obradors que treballen per a les grans empreses o abasteixen el consum local. La Pirotècnia Espinós és l’exemple més destacat d’aquesta indústria pirotècnica, però hi ha altres artesans i tallers més petits, com el de Josep i Tomàs Arbós, procedents de Falset, el de Josep Murgades o, a començaments del segle XX, el de Miquel Gassull, entre d’altres.

catalegespinos

Arxiu Municipal de Reus

La Pirotècnia Espinós, fundada el 1868 per Jaume Espinós Sangenís, a qui succeí Emili Espinós Huguet, ha estat, sens dubte, l’empresa pirotècnica de més renom i projecció internacional de la ciutat. Durant molt anys fou l’encarregada de preparar les tronades de la Festa Major i altres solemnitats, a més dels castells de focs a la plaça del Mercadal, essent proveïdor també de les carretilles per a les sortides tradicionals dels balls de diables de les nostres comarques. Costums –avui tradicionals– com el conegut coet Speteck, pels Innocents, han estat possibles gràcies a l’existència d’aquesta empresa.

planolespinosweb

Arxiu Municipal de Reus

A començaments del segle XX ca l’Espinós era una de les empreses més importants de l’Estat espanyol. Va ser pionera en la introducció de nous tipus de pirotècnia. El 1920, amb l’empresa a càrrec de Jaume Espinós Sotorra, nét del fundador, a més de la pirotècnia festiva, va començar a fabricar productes per a senyals marítimes, coets granífugs, fums i senyals per a usos militars, etc.  El juliol del 1936, la indústria fou col·lectivitzada i la seva producció s’adreçà a les necessitats de la guerra.

espinos1936w

Fotograma d’un documental de la CNT (1936)

Proveïdor habitual de moltes festes majors dels pobles de les nostres comarques, participà en esdeveniments i concursos arreu de l’Estat i en altres països d’Europa. A mitjan segle xx tenia un extens catàleg de productes complementaris per a les festes —globus de paper, fanals, guarniments, banderes, carotes…— i continuava fabricant pirotècnia d’ús infantil o productes per a la marina, coets de fer senyals, pots de fum, etc.

portaespinosweb

Porta de l’antiga fàbrica –avui botiga– de productes pirotècnics, a la carretera de Castellvell

El 1972 començà a importar productes pirotècnics de la Xina i el 1984, arran de la mort de Joan Espinós Sotorra, la fabricació pròpia va anar minvant i la indústria es transformà en una empresa comercial, dedicada a la importació i venda de productes pirotècnics, a càrrec de Francesc Espinós, activitat que continua fins al present, transformada en societat anònima i mantenint el seu caràcter familiar.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s