Josep Ferré Prats, de malnom Queri

Josep Ferré Prats, de malnom Queri, fou un personatge que gaudí d’una gran popularitat al seu temps i que avui podem considerar com un dels grans exponents d’una tradició folklòrica, entre l’oralitat i la lletra impresa –de romanços i teatre popular–, amb una enorme vitalitat a la ciutat de Reus, i amb una producció literària que possibilità la comunicació de fets i d’idees, l’esbarjo i el divertiment de les classes populars a cavall entre els segles XIX i XX.

Ferré nasqué a Reus el 20 d’octubre de 1835 i també hi morí, setanta anys després, el 15 de setembre de 1905. Paleta d’ofici, organitzador de cors que sortien per carnaval i de grups de caramelles, compositor de romanços i autor teatral, s’explica que tenia una capacitat innata per a fer versos, fins al punt que, enfilat dalt d’una escala, començava a improvisar relats que el seu editor havia d’afanyar-se a recollir per tal de traslladar després al paper. L’enorme quantitat de textos que deixà signats –i altres que li poden ser atribuïts– fa evident, si més no, la gran facilitat que tenia per a la versificació. Versos, en tot cas, fàcils –sense una gran qualitat literària però que arribaven fàcilment als oients–, aptes per a ser explicats sense grans exigències o cantats, si s’esqueia, amb qualsevol de les moltes tonades populars que s’adaptaven a aquestes lletres. Els seus són romanços de fil i canya, o de canya i cordill, com en diuen, que es podien trobar penjats, a la venda, en qualsevol cantonada, amb la corresponent promoció d’un recitat a càrrec del venedor. A Reus, però, els romanços d’en Queri es trobaven a casa del seu editor, la llibreria de Joan Grau, «La Fleca».

lafleca

La Fleca (Arxiu Municipal de Reus)

Escrigué també peces de teatre i estrenà dues sarsueles que foren musicades per un altre reusenc, Francesc Vidal Roca. Sense cap noció de llenguatge musical, organitzava cors festius, com suara apuntàvem: les estudiantines, agrupacions característiques del temps de carnaval, i caramelles per Pasqua. D’ell afirma Joaquim Santasusagna que, a l’igual que altres poetes populars, contribuí a mantenir l’interès del públic per la lectura de textos en català, i és que alguns fragments dels seus romanços han entrat a formar part de la nostra tradició oral.

Reus fou, al segle XIX i fins al primer terç del segle XX, un centre de producció i edició de literatura de canya i cordill. Els plecs impresos a la ciutat abastien tot l’Estat. La ciutat comptava amb nombroses impremtes que tenien en l’edició de romanços i opuscles de literatura popular una part significativa del seu negoci. Moltes d’aquestes impremtes tenien un caire familiar i els impressors eren, sovint, editors i, al mateix temps, llibreters. Entre les impremtes reusenques més prolífiques quant a les edicions de literatura popular destaquen la de Joan Baptista Vidal (1836-1882) i «La Fleca», vinculada a la família Grau. El nom d’aquesta darrera la hi donà Joan Grau Gené, que es féu càrrec de l’establiment cap a 1880.

hassanyaspussa

Josep Ferré fou un dels autors, diguem-ne emblemàtics, d’aquella casa i la quantitat de romanços que escrigué fou enorme. Recordem, només per esmentar alguns exemples, La Paula té unas mitjas, Història d’un cassadó, explicada per ell mateix, Diàlech estrambòtich entre una criada molt ben criada y un soldat de tropa, Juguet en català entre Rusquille y Patarroni… O les sèries de cançons de jota, en castellà, que després eren interpretades amb major o menor fortuna, quant a la fonètica, pels carrers dels nostres pobles. I d’amors amb final tràgic, ens en parla el Desgraciado suicidio de Adelaida, jove de dinou anys enganyada pel seu amant. Quant als de narracions fantàstiques, podem esmentar la Gran historia de los hechos y estragos del más grande caracol que ha visto el mundo, o les conegudes Història de un gat negre i Testament i enterro de una pussa. I entre els de costums, la sèrie de L’estisora, la Gran història d’un pollí, Una pescateria, o la interessant Curiosa relació de la vida y costums dels paigesos, comparada ab la d’alguns senyors que no traballan. També podem esmentar relats com la Historia de la vida y hechos del famoso bandido Juan Portela –en vers, també editat per La Fleca– i peces de teatre com El casament del Saldoni i la Margarida o El soldat i la criada.

gatnegre

[Fragment de la presentació del llibre Explicació del Carnaval de Reus i dels costums que hi ha durant l’any. Aquesta setmana, Bravium Teatre recupera textos de Josep Ferré en la seva proposta de carrer «El carro dels romanços», amb motiu de la Festa Major de Misericòrdia.]

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Josep Ferré Prats, de malnom Queri

  1. Retroenllaç: Un mal home, Godzilla i el pobre pagès | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s